"Empiezo a conocerme: No existo.

Soy el intervalo entre lo que deseo ser y lo que los demás me hicieron.,

o la mitad de ese intervalo, porque también hay vida...

Soy eso, en fin...

Apaga la luz, cierra la puerta y deja de hacer ruido de zapatillas en el pasillo.

Quede yo solo en el cuarto con el gran sosiego de mí mismo.

Es un universo barato."

Fernando Pessoa.

Retorn a Sibèria.

Quan recordes què era despertar amb el pensament d´algú altre. Algú que digués per tu: Quin dia més maco. O: Anem a esmorzar. Aquelles coses que oblides de dir-te a tu mateix per posar un peu a terra. Ara et baralles amb dies curts i foscos i contes enrera el que li queda a l´any, per prometre´t que no tornaràs a passar tant sol un sol hivern més.

Uno dos tres y...

Te mataré con mis zapatos de claqué

te asfixiaré con mi malla de ballet

te ahorcaré con mi smoking

y morirás mientras se ríe el disc-jockey.
y bailaré sobre tu tumba

(ua churugüei ua churuguá)
Te degollaré con un disco afilado

de los Rolling Stones, o de los Shadows

te tragarás la colección de cassettes

de las Shan-Gri-Las o de las Ronettes.
Y bailaré sobre tu tumba

(Ua churuguéi ua churuguá)
Te clavaré mi guitarra

te aplastaré con mi piano

te degollaré con mis platillos

te trepanaré con mi órgano Hammond.
Y bailaré sobre tu tumba

(ua churuguéi ua churuguá)

Avui m´he llevat amb la tele encesa i què estaven donant? Bola de drac!...Bueno, Bola de dragón. Quina cosa més estranya sentir al Goku parlant castellà i dient: "Beberé el agua ultra sagrada como mi maestro Mutten Roshi y vengaré a tu padre y a todos los que mató Tau Pai-Pai!"... Un cuadro.

En total, que m´he despertat com un nen amb sabates noves, mentre m´anava treïent les lleganyes i em recargolava als llençols immers en aquesta dolça regressió infantil. Era el capítol en el que en Goku puja la interminable torre que s´obre pas fins al cel, on l´espera l´ansiada aigua sagrada que l´ha de fer immortal per vènçer al temible ninja Tau Pai-Pai. Una torre prima com un escuradents de milers de quilòmetres d´alçada que, miraculosament, sosté una enorme bòveda a dalt de tot. Després de vénçer la temible peripècia de l´escalada, el nostre petit heroï es troba amb què el propietari de la famosa aïgua és un gat irritant i burlesc amb un bastó que se les farà passar putes per aconseguir la maleïda aïgua. I quan finalment ho aconsegueix...Sorpresa! L´Aigüa no és més que H2O corrent de l´aixeta, però en Goku s´ha convertit en un guerrer temible capaç de vènçer a Tau Pai-Pai gràcies a la suor i les llàgrimes que li ha costat enxampar el gat dels collons.

Filosofia de l´esforç pura i dura. La victòria no és la meta, sinó el llarg camí cap a ella.

Kame- Hame!!

"I always expected that you would see me through, I never believed in much, but I believe in you. Can we make it together, can we still stand side by side? Can we make it last, like a musical ride?"

Rustic Fever

Us presento a la Tramuntana, una euga que vaig muntar ahir (ja, sona fatal.). Tot i que més ben dit es podria dir que quasi em va muntar ella a mi, donada la meva poca perícia eqüestre, encara que el casc em quedi estupendo i sembli de la família Martínez de Irujo. Vam fer un passeig per un petit bosc de les afores de St.Cugat. Tinc el cul una mica adolorit perque vam trotar a estones, i la mala bèstia em feïa volar un metre a cada salt, tot i que haig de reconéixer que eren molt divertits aquells saltironets. I amb tant de moviment ens va entrar la gana, és clar. I vam culminar la jornada dinant calçots i carn amb allioli en una braseria. Vam assaborir la Rustic Fever, i ja no hi ha marxa enrera. Somos rústicos y oye, que nos gusta.