Avui m´he llevat amb la tele encesa i què estaven donant? Bola de drac!...Bueno, Bola de dragón. Quina cosa més estranya sentir al Goku parlant castellà i dient: "Beberé el agua ultra sagrada como mi maestro Mutten Roshi y vengaré a tu padre y a todos los que mató Tau Pai-Pai!"... Un cuadro.

En total, que m´he despertat com un nen amb sabates noves, mentre m´anava treïent les lleganyes i em recargolava als llençols immers en aquesta dolça regressió infantil. Era el capítol en el que en Goku puja la interminable torre que s´obre pas fins al cel, on l´espera l´ansiada aigua sagrada que l´ha de fer immortal per vènçer al temible ninja Tau Pai-Pai. Una torre prima com un escuradents de milers de quilòmetres d´alçada que, miraculosament, sosté una enorme bòveda a dalt de tot. Després de vénçer la temible peripècia de l´escalada, el nostre petit heroï es troba amb què el propietari de la famosa aïgua és un gat irritant i burlesc amb un bastó que se les farà passar putes per aconseguir la maleïda aïgua. I quan finalment ho aconsegueix...Sorpresa! L´Aigüa no és més que H2O corrent de l´aixeta, però en Goku s´ha convertit en un guerrer temible capaç de vènçer a Tau Pai-Pai gràcies a la suor i les llàgrimes que li ha costat enxampar el gat dels collons.

Filosofia de l´esforç pura i dura. La victòria no és la meta, sinó el llarg camí cap a ella.

Kame- Hame!!