Finalment diumenge. El més gris de l´any, com no en podia ser cap altre. Reuneixo forces per sentir-me trist, però no recordo com es feïa. Avui no sabria dir les paraules...El fred és mut. Hi ha una remor de fons, com després d´una guerra. Un buit que retrona. El gat em mira com si m´anés a dir alguna cosa. Però no diu res. S´enfosqueix i no tinc temps d´adonar-me´n. Busco una cançó lenta, però totes s´han fet velles. Jo també em faig vell avui, massa ràpid. I penso que no és el primer diumenge que em sento sol, ni serà l´últim.