Einstein al forn de pa.

Avui he conegut al forner del meu barri. He anat a comprar una barra de mig i com si anés a comprar el pa allà cada dia i ens coneguéssim de tota la vida m´ha dit: "Pues mira si tengo mala suerte...". Jo he aixecat la vista de les barres de pa de l´aparador i després de comprovar que no hi havia ningú més al forn i que per tant s´estava dirigint a mi, he deixat anar un "¿Por qué?" per pura inèrcia. "Pues porque anteayer que era día 13 fue mi santo, el siete de junio es mi cumpleaños, o sea el 7 del 6, siete más seis: trece,-va calcular amb tota la convicció del món de que allò de sumar el dia i el mes era una teoria irrefutable-, y encima el otro día me enteré que el día de los zurdos es el 13 de agosto, ¡y yo soy zurdo!". "Yo también."- li he dit mig despertant de l´estupefacció que em produïa el que aquell home panxut i gegant i amb cara de diumenge interminable m´estava explicant, donant per sentat que jo era del barri, com si jo anés cada día allà a comprar el pa i ens expliquéssim la vida, quan de fet era el primer cop. Però de fet vaig començar a dubtar-ho i a pensar que potser hi anava sovint, o inclús cada día, però que la meva memòria s´estava desintegrant per l´alzeihmer o similar.-"¿Tú también eres zurdo?". "Si."-li he repetit. Tot seguit, hi hagut un breu però incert silenci que he trencat súbitament amb una obvietat estúpida: "Pero bueno, eso son...supersticiones.¿No?". Aleshores es quan l´home ha obert molt els ulls i m´ha mirat fixament per primer cop: "No no no no no. Eso es por la iglesia. Porque la iglesia siempre le ha tenido mal rollo a la ciencia. Antes a los zurdos les ataban la mano porque era cosa del demonio, ¿Y sabes porqué?"- Vaig assentir quelcom amb el cap, no recordo si era un si o un no, però és tot el que vaig poder fer. "Pues porque los zurdos son más inteligentes...Sí. Y eso es porque como utilizamos el otro lado (sobreentenguis cerebral) para hacer las cosas, pues por eso somos más listos. Como Enstein, Galileo..."- "¿Einstein era zurdo? el vaig interrompre encuriosit com si ho hagués llegit en un Muy interesante caducat en una sala d´espera. "Pues sí."- I aleshores va assentir com si estigués clar que de fet ell i jo érem parents d´aquells cèlebres científics, com ho és l´home del mico. Jo ja tenia el pa a les mans i havia pagat. Li vaig dir alguna cosa més. Ni ho recordo. Alguna altra frase absurda i estereotipada com: "Ya, no me extraña. Es que la iglesia...", típica d´algú que en sa vida ha fet vida de barri, que, amb prou feina, se´n recorda d´algun veï i el saluda per inèrcia,o que quan entra en un establiment on hi ha gent, l´únic accident que pot provocar que es relacioni amb algú es el de "Ets l´últim?". Vaig sortir al carrer i crec que alguna cosa em brillava als ulls. Dic crec, perque obviament no podia comprovar-ho, però el cert és que encara que la teoria d´aquest bon home no va acabar de semblar-me molt fiable, ni la seva cara gaire intel.ligent, vaig tornar a casa amb una barra de mig i orgullós de ser, com ell, un esquerrà. Llest com un dimoni.