"La persona estimada reposa als nostres braços, embolcallem la criatura com si fos un tresor, estrenyem la mà del millor amic. No tenim, però, una prova indubtable dels pensaments que es generen i es registren al seu interior en aquell precís instant. És molt freqüent que, en la unió eròtica, el corrent del pensament, allò que s´imagina intensament, bategui en una altra banda. Secretament, fem l´amor amb un altre. Sota l´encisador somriure de l´infant, d´un amic íntim, pot amagar-s´hi la veritat de l´aborriment, de la indiferència o fins i tot de la repulsió. La capacitat de mentir, de concebre i representar fabulacions, és pròpia de la nostra humanitat. Si no existís, serien impossibles les arts, la conducta social, el llenguatge mateix. La veritat absoluta, la perfecta transparència del pensament, pertany al regne animal. Homes i dones tiren endavant gràcies a disfresses recurrents. Però la màscara es duu sota la pell." Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament; George Steiner.