Edit

sábado, junio 13, 2009

L´Etern retorn.


Arabismes de fons i el gat rossegant el seu pinso. Un insomni més, un de tants. I la frase et trobo a faltar cobra declinacions com una llengua eslava. Ets tu, eterna confident, i és l´altre jo a uns quants quilòmetres de distància, és l´amic que dorm al meu llit, aquest pis envoltat de soroll fins i tot a aquesta hora; les cisternes i el bordar de les gavines.
Una esperança més, una de tantes, que no sap ben bé d´on surt ni cap on va, i que per això no té nom ni data concreta. Un parlar de nou després d´un silenci que s´extén de punta a punta d´un mateix, que aprén a viure entre hores, amb la mateixa feliç ignorància de no saber com funciona un sudoku.
Una cançó més, una altra, que balla incessant pel meu cap sense haver-li donat permís: Tot era tant fàcil abans-podria entonar el blues; o - et tinc enganxat al matí com les marques del llençol a la cara- que diria el tango; recordo haver-te vist pels meus somnis, com un record, però els meus records no són d´aquest món-que diria el poeta de la chanson.
Un altre cop i un altre, com dos miralls que es superposen en una retòrica insalvable, el verb que no és capaç d´explicar la teva vida, nu, com un sexe enmig de la nit, reposant aliè a tot aquest marasme.