Retorn a Sibèria.
Quan recordes què era despertar amb el pensament d´algú altre. Algú que digués per tu: Quin dia més maco. O: Anem a esmorzar. Aquelles coses que oblides de dir-te a tu mateix per posar un peu a terra. Ara et baralles amb dies curts i foscos i contes enrera el que li queda a l´any, per prometre´t que no tornaràs a passar tant sol un sol hivern més.
2 Comments:
Qui no sap disfrutar de l'hivern i de la foscor de la tarda està condemnat als colors estridents i horteres de l'estiu, tant com a la pols enganxada al nostre cos...
Soc hortera...i quê!?
Publicar un comentario
<< Home