Wild horses
De vegades un no troba l´esma per fer coses, o per no fer-ne d´altres. Per dir un petit t´estimo a l´orella, per fregar els plats, per donar la raó, per deixar anar de les mans el control, per agafar-lo quan s´escapa. Per ser qui un s´havia proposat ser quan encara tenia grans a la cara. Per deixar de somniar i fer dels somnis realitat. Per sortir a comprar cafè, a tirar les escombraries. Per llevar-se (cada dia). Per dir la veritat. Per donar-li conversa al forner del barri. Per començar d´una refotuda vegada a escriure aquella obra de teatre. Per veure aquella pel.lícula que ens han dit que està tan i tan bé. Per canviar-li la sorra al gat. Per anar al CAP. Per anar a l´INEM. Per comprar paper del cul. Per dutxar-se. Per quedar-se a casa llegint un bon llibre. Per deixar de creure en què hi ha un príncep blau galopant per aquests móns de Déu, buscant-nos desesperadament, ara en una barra de bar, ara en un parc públic, ara a la platja...Per oblidar la paraula infeliç. Per sortir al carrer quan plou , sense paraigüa, i mullar-se deliciosament. Per mantenir viva la il.lusió, la teva, la d´ella, la dels altres. Per fer les maletes i canviar de ciutat. Per quedar-s´hi. Per plorar sense por. Per desbancar per fi la por de les pròpies paraules. Per acceptar el dolor, mirar-lo a la cara i dir: Sé qui ets i no em fas por. Per voler ser un mateix, encara que de tant en tant no ens faci gaire el pès la idea. Per mirar-nos al mirall cada matí i dir: Guapa!. Per mantenir viva la il.lusió. La meva, la teva, la dels altres...Aquestes i tantes altres coses costen tan de fer a vegades, i no perque no volguem fer-les, sinó perque les hem de fer. I busquem la força necessària a l´indret més inhòspit de nosaltres mateixos perque algun dia poguem explicar-li a algú les coses que hem fet i les que no, orgullosos o arrepentits. Per poder explicar-li a algú una història, divertida o trista, que és el que al cap i la fí ens diferencia de la mosca del vi. Explicar que la indolent embestida d´aquells cavalls salvatges no ens va poder arrossegar lluny enllà.
2 Comments:
Jo sóc la de la foto... doncs mira, tot i que ens uneixi una forta amistat haig de dir-te que m'has de pagar drets d'imatge.
Wild horses couldn't drag me away!!!!!!!!!
Te perdono lo de los derechos de imagen, pero limpias la casa durante todo el mes
ni arrastrado por caballos, Miss Heroine....smuak
Publicar un comentario
<< Home