Edit

domingo, mayo 04, 2008

Wild horses

De vegades un no troba l´esma per fer coses, o per no fer-ne d´altres. Per dir un petit t´estimo a l´orella, per fregar els plats, per donar la raó, per deixar anar de les mans el control, per agafar-lo quan s´escapa. Per ser qui un s´havia proposat ser quan encara tenia grans a la cara. Per deixar de somniar i fer dels somnis realitat. Per sortir a comprar cafè, a tirar les escombraries. Per llevar-se (cada dia). Per dir la veritat. Per donar-li conversa al forner del barri. Per començar d´una refotuda vegada a escriure aquella obra de teatre. Per veure aquella pel.lícula que ens han dit que està tan i tan bé. Per canviar-li la sorra al gat. Per anar al CAP. Per anar a l´INEM. Per comprar paper del cul. Per dutxar-se. Per quedar-se a casa llegint un bon llibre. Per deixar de creure en què hi ha un príncep blau galopant per aquests móns de Déu, buscant-nos desesperadament, ara en una barra de bar, ara en un parc públic, ara a la platja...Per oblidar la paraula infeliç. Per sortir al carrer quan plou , sense paraigüa, i mullar-se deliciosament. Per mantenir viva la il.lusió, la teva, la d´ella, la dels altres. Per fer les maletes i canviar de ciutat. Per quedar-s´hi. Per plorar sense por. Per desbancar per fi la por de les pròpies paraules. Per acceptar el dolor, mirar-lo a la cara i dir: Sé qui ets i no em fas por. Per voler ser un mateix, encara que de tant en tant no ens faci gaire el pès la idea. Per mirar-nos al mirall cada matí i dir: Guapa!. Per mantenir viva la il.lusió. La meva, la teva, la dels altres...Aquestes i tantes altres coses costen tan de fer a vegades, i no perque no volguem fer-les, sinó perque les hem de fer. I busquem la força necessària a l´indret més inhòspit de nosaltres mateixos perque algun dia poguem explicar-li a algú les coses que hem fet i les que no, orgullosos o arrepentits. Per poder explicar-li a algú una història, divertida o trista, que és el que al cap i la fí ens diferencia de la mosca del vi. Explicar que la indolent embestida d´aquells cavalls salvatges no ens va poder arrossegar lluny enllà.

2 Comments:

Blogger ferdydurke said...

Jo sóc la de la foto... doncs mira, tot i que ens uneixi una forta amistat haig de dir-te que m'has de pagar drets d'imatge.

Wild horses couldn't drag me away!!!!!!!!!

Te perdono lo de los derechos de imagen, pero limpias la casa durante todo el mes

1:29 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ni arrastrado por caballos, Miss Heroine....smuak

10:09 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home