Amén.

Perdoneu les meves vaguetats, la meva desídia, els gestos que no puc controlar, la arrítmia que em fa viure a trompicons. I la inconstància, la veleïtat que us transforma en éssers inexplicables rondant per una escenografia grotesca. Perdoneu les paraules, una a una, que surten de la meva boca com un regalim incansable d´esbossos incomplerts, de somnis difusos. Perdoneu la indolència que m´interna en una cambra fosca. Perdoneu les faltes que no he comès però que han sorgit en el meu cap. Perdoneu els cops que m´he traïcionat a mi mateix, perque sou els únic que podeu jutgar-me. Perdoneu els cops que no he fet l que realment volia, els cops que he provat de viure la vida d´algú altre. Perdoneu la meva cobardia, la meva desgana. Els cops que no he estat quan feïa falta, que no he parlat quan calia. Perdoneu el meu cos que s´amaga, l´ànima que no respira.