Ssssssht...

Aquestes vacances he experimentat el silenci absolut per primer cop en la meva vida. Ha estat als volcans de Timanfaya, un desert de lava seca rodejat de grans volcans. Es ponia el sol mar enllà. Quan el vent deixava de bufar m´adonava que l´unica cosa que la meva oïda era capaç de percebre era la meva pròpia respiració. M´entraven ganes d´aguantar-me-la, per no trencar aquella quietud, a estones plena de pau, i a d´altres inquietant. El temps s´havia assecat com la gran roca de lava sobre la que estava assegut. De sobte era a la lluna, o a Mart, o qui sap on, però no en aquest planeta, això segur. I mentre contemplava aquella immensitat negra, tota aquella vida sepultada sota una tomba de magma, m´al.lucinava pensar que en 27 anys no hagués pogut mai encara sentir aquell silenci total, com el de la meva ment, que es va quedar en blanc.