Carnaval te quierooo

Us presento a Fujitsu Chao-Cho-Chin, la Madama Papallona, com fa conèixer-se (izq) aquest ésser estrany de Tokio que em va posseïr anit. Aquí la podeu veure amb la seva cosina Hey Young (dcha), un portento de chica con carrera que prepara uns sushis que tomben d´esquena.
Com podreu comprovar, Fujitsu sempre fou la puta de la família, però a ella no li importa. Si que és cert que això de posar-se el talco a la cara y hacerse la raya (dels ulls) a lo replicante cada día, pues, home,es fa un pel ferragós, però ella s´ho pren amb molta filosofia. Filosofia nipona, claro. Son molts anys estudiant ell bell i vell art de la complaença i gratituds femenines. Comporta molt d´esforç i de disciplina això de saber en tot moment què és el que un home necessita, o el punt exacte d´ebullició de l´aigüa en què s´hi ha d´abocar el tè o escollir els pantis adeqüats amb les hawaianes que més s´hi adiuen. Vamos, que es una chica de lo más apañaíca. I que encara que això de ir de Jara y Sedal por ahí amb flors brodadetes fins al coll en comptes d´anar ensenyant cuixamen no està molt arrelat per aquestes contrades, oye, que la niña hace sus pinitos.