El tren de les nostres vides.

Desvetllar-se com qui ha aclucat els ulls i a l´instant d´obrir-los ja era altre cop de dia. Despertar lleugera, llivianament. Com un dia diàfan que tendrament forada les persianes i els ulls. Al cap, als peus, al cul, el bressol del tren que vigila la nostra son de la nit blanca rera els matolls d´ombres d´àrbres pintats al carbó. I alegria, dos zlotys per un cafè ben aigüalit, ors, espases i bastos, llit de bellut beix i la tinta que corre i baixant a l´andana tu ets per a mi jo sóc per a tu i el món és nostre. La Clara i en Frank se´n van d´excursió i les seves ànimes són rodalies d´esperança vorejant el centre de la terra, des del tacó de la Itàlia fins al cul de l´Istambul. Un gos ens parla en turc. Tesekkurler! Els iaios ens toquen la balalaika i menjem boles de mozzarella ¡¡Que els déus ens siguin propicis!! ototototototoi! Que el basar és gran i moltes les coses lluentes que ens enceguen. Eduquem de fit a fit les mirades amb la bellesa dels dies que mai acaben. La gargamella vibra. Crida: Em fas sentir un home nou encara quan el sol es pon i els fanals s´apaguen!!!
Fes que aquest tren no s´aturi a mitja nit a cap altra fosca aduana.
Txukutxukutxukutxuku fa el meu cor que se t´atança.