I´m the king of the world.

Retorno a actualitzar el meu blog després d´estrenar fotolog i facebook. Com qui torna a la seva fidel i resignada esposa després d´haver flirtejat amb les amants, que semblaven millors pel sol fet de ser noves. "Como el perro ideal que ha aprendido a ladrar, y a volver al hogar para poder comer" que diria el Calamaro.

Per projectar-te socialment amb certa gràcia has de tenir cert èxit social, i a mi les coses no m´acaben de sortir bé últimament. Cosa que implica el perill de fer partíceps als altres de la resignació, l´autocomplaença i d´altres episodis que potser estan millor guardats en un diari a la teva tauleta de nit, lluny d´altres ulls que no siguin els teus. Però a la tauleta de nit s´hi acumula la pols, i tots ens hem de treure la pols de sobre de tant en tant, que sinó un comença a fer aquella rància olor a tancat. Una pudor que no s´en va amb una dutxa. És d´una altra mena, i implica una altra higiène, igual de rutinària que la del sabó, però que demana un pèl més d´esforç que el de passar-se l´esponja pel cul. Agafar-li l´alè als dies sense defallir, i robar-ls´hi quelcom per explicar a algú abans d´anar a dormir.