Edit

jueves, noviembre 09, 2006

'Makumba' o sortir volant pels aires.

El cel era gairebé entaponat però hi vaig veure un avió que s´enlairava o aterrava, no ho sé. De sobte em vaig creure que el que jo volia intensament era ser hostessa de vol. N´estava convençut. Ja em veia amb el chaleco a sobre i el pitorro inflable simulant una emergència en el vol. Sempre que vaig en avió em quedo absort contemplant les hostesses (bé, especialment si són hostessos...), els seus moviments en diagonal i paral.lels dels braços, la seva mirada gèlida i perduda en l´infinit...Em sento l´únic espectador de la seva minirepresentació, que estan allà plantats per explicar-me a mi exclusivament què és el que haig de fer per salvar la meva vida si falla el motor o si un estruç col.lisiona amb una ala. Inclús quan ho fan amb desgana hi ha certa elegància inherent en els seus moviments. N´hi han que semblen robots, d´altres són més aviat maniquís, més estovats, però sempre transmeten certa inhumanitat. Potser per culpa del meu estatisme teatral a escena (ejem...) m´hi veig amb facilitat en aquest rol. De fet em veig enmig del passadís movent els braços com hèl.lices o rodes de molí i simulant bufar a través del pitorro salvavides quan de sobte, a través del rabí de l´ull percebo com algú em mira fixament. Enfoco la mirada i veig que és un negre immens natural del Senegal, que va a veure la seva família a París. És gros en proporció diriem, de les ungles dels dits, als llavis, pectorals, natges, quadríceps, tormells...(m´he dexat algun detall, oi?). En Makumba em miraria de dalt a baix, hipnotitzat pels meus moviments exactes, i fascinat per la meva mirada imperturbable. Després aniriem a beure´ns una ampolleta de vodka d´aquestes que ténen als avions i fariem aquestes coses que es feïen tant als serveis dels avions abans de que ho prohibissin. I com que de fet, just després hauria d´agafar un altre vol sense pràcticament tocar terra, m´estalviaria la presentació dels seus familiars a París. I així, de vol en vol i tira perque vol, viuria un encontre sexual etern, un cas de promiscuïtat portada al màxim exponent de l´esporaditat. Viuria grans històries d´amor que en el més prolongat dels casos duraria entre 12 i 18 hores, si s´ha de creuar algun charco, i d´entre hora o hora i mitja en els fulminants ponts aèris. L´Únic problema és que d´estar tot el sant dia volant pels aires perdria alçada per això del pes de la gravetat i les turbulències. Crec que això últim és mentida. Bé, mentida, mentida...m´ho he inventat una mica, com faig amb tot. De fet, tampoc és veritat això de que em vulgui fer hostessa de vol, és una il.lusió inventada, que sempre té una ventatge sobre una de real: Que et toca un peu que es faci realitat o no.

1 Comments:

Blogger ferdydurke said...

Jo tampoc t'imaginava somniant ser un hostesso. Avui, dijous de desgast i palpitacions cansades, avui voldria ser funcionaria d'algun departament ni massa ranci ni massa progre de la generalitat o de 'ajuntament on hagués de treballar poc i el poc que hagués de fer que fos bastant mecànic per poder aïllar-me i volar en la mateixa mida. Algun lloc on hi hagués molta gent treballant, gent amb la que et veus cada dia, alguna a la que només coneixes una mica, gent a qui detestes, a qui desitges, amb qui la nit passada i per guarir el teu insomni t'has imaginat una tòrrida escena on es barregen totes les perversitats, algú amb qui en l'últim sopar d'empresa et vas enrollar, o potser només et vas morrejar... Una feina que fos com tornar a l'escola, una feina on qualsevol cosa pogués passar en qualsevol moment. L'important per soportar el dia a dia no és el que et passa sinó la possibilitat de que passin coses.

12:34 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home