Plou poc però pel poc que plou plou plom.
Està a punt de ploure plom. En qüestió de cinc minuts el cel s´ha vestit de melodrama nòrdic. Un vent fresc ha començat a portar trossets de coses com d´un altre món, un plàncton dispers, com la memòria. Quan feia una bona estona ja que queïa en el buit ha caigut el buit de sobte damunt meu. Com un atac de sordesa. Tot ha emmudit. Tot s´ha escolat per un petit forat en el que només percivia la meva respiració inquieta.
posted by biedronka at 19:21
2 Comments:
i després m'has vist, elegant, mullada i com sempre mig feliç i mig trista. Les teves paraules són com d'un somni d'aquells on un home té cap de rinoceront i les ballarines no poden aixecar els braços de la melangia... Les teves paraules de vegades pesen com pedres i d'altres t'embruixen i seduiexen. Quina alegria la pluja
Ay q bonito Edelweiss...me has puesto colorao.tu tambe escrius molt be.i a més tens molta capacitat per ordenar les idees, cosa q admiro perque jo sóc un desgavell,...bonica paraula.
quan he sortit de casa aquesta tarda hi havia un paleta con acento gallego arreglant no se que a l´escala q m´ha posat calent per la resta del dia. i ara entro al locutori i me´n trobo un altre, un guiri con sombrero y chandal de ojazos cristalinos y brazos belludos q quita el sentio. El tinc just al darrera i no se quina excusa inventar-me per girar-me un altre cop i un altre i un altre...No és just. Jo avui estava molt tranquil i equilibrat i ja tinc el cap ple de fantasies perverses altre cop...Como coño voy a ser casto asi? esto es un sinvivir, en fin...per cert, lo de l´home amb cap de rinoceront i les ballarines es genial. Tens una ment privilegiada. No com jo, q nomes q se pensar cotxinades.
Publicar un comentario
<< Home