Carnet per punts.

Algú em pot explicar com pot haver-hi éssers capaços de parlar ininterrompudament durant hores sense ni tan sols adonar-se de que, de tant en tant, algú comet l´osadia de fer alguna cosa semblant a contestar-li o, encara pitjor, sense notar en cap moment un silenci sospitós al seu voltant? Gent que, tan se val quina sigui la matèria, potser el tema l´has introduït tu innocentment, incaute!, potser és alguna faceta fascinant de la seva vida, o vàries, o l´edició íntegra, tot dependrà de la capacitat que tingui de convertir-se en un google amb potes. Això és: Tu treus un tema, no? D´aquests que surten així com qui no vol la cosa i que es van succeïnt anàrquicament en la conversa, no sé, la masturbació infantil, el rescalfament global, si jugaves amb nines de petit o amb formigoneres grogues, ...Aleshores, el google amb potes rastreja automàticament la paraula en el seu disc dur i li apareix una relació completa del tema en la seva dil.latada vida...i te les explica totes. Totes, una rera l´altra, sense cap mena de pietat. No és necessari que tinguis gaire confiança amb ells. Les seves víctimes preferides son els recent coneguts, si pot ser després del "fulanoetpresentoamengano" millor. I qualsevol intent de desviar el tema serà estèril. Ell hi tornarà, implacable, amb la seva bateria de trepidants annècdotes. La víctima entra en un procés de descomposició física i mental que s´inicia en un primer moment de bloqueig o shock mental quan s´adona que el seu contertuliant ja porta com uns cinc minuts de rellotge rajant pels colzes. Després entra en una fase positiva, que consisteix en provar de fer intervencions espontànies per generalitzar el tema o per canviar-lo o per dir simplement la seva, però el google amb potes es mostra implacable i la majoria dels cops fa veure que escolta mentre espera com un felí arraulit a l´estepa que la víctima defalleixi en algun instant per tornar a monopolitzar l´espai sonor. Diguem que aquesta fase acabarà degenerant en un estat de resignació de la víctima en la que aquesta redueix les seves interrupcions al pur assentiment. Primer el manifesta amb un "Ahà-aha-hà", el "mhm- mh-mh" o potser la seva mínima expressió, un fer que sí amb el cap que s´acaba convertint en un tic nerviós al clatell. En cas que el google amb potes tingui el dia inspirat, la víctima pot inclús traspassar la barrera d´aquest estat proper al catatonisme i acabar degenerant en crisis severes d´ansietat, pensament psicòtic i/o homicida, estats depressius profunds, disl.locament de colze o de mel.luc, etc...
Crec que queda suficientment pal.lesa la perillositat d´aquesta espècie en extensió, i per això proposo alguna mena de mesura social per aturar-lis els peus,(bé, la llengua més ben dit.). Jo havia pensat en implantar el carnet per punts. Si. El carnet de conversador per punts. Com una mena de taxímetre que a mesura que va passant l´estona li va treïent punts al google amb potes amb l´objectiu que, quan els perdi tots (perque els perdrà...) es quedi sense carnet i no el recuperi fins que s´hagi passat un parell de mesets amb la boca tancada en una mena de teràpia innovadora que consisteix en escoltar el que diuen els altres.
I sinó que es facin un blog com jo, òsties, i que ens deixin en pau!