<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467</id><updated>2011-07-29T02:18:23.055+02:00</updated><title type='text'>Ya lo pensare mañana</title><subtitle type='html'>Quizás te guste y no vuelvas jamás.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>76</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-6551361366638179360</id><published>2010-04-30T18:07:00.003+02:00</published><updated>2010-04-30T18:46:10.852+02:00</updated><title type='text'>Sail me back home</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/S9sAgNSqj_I/AAAAAAAAALs/Kswl2aummcE/s1600/barco.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/S9sAgNSqj_I/AAAAAAAAALs/Kswl2aummcE/s400/barco.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465963126067990514" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Hoje estou triste como um barco negro ao sol. Minha alegria foi-se embora com as malas. Meu coracao anda por casa do silencio abrindo as portas e espreitando para os cuartos. E tudo isto, que nao tem nenhum sentido, é o sentido essencial da minha vida."&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paseaba por el puerto como antaño, fijando los ojos en las virutas de sol en el mar, jugando a desenfocarlas como el fundido en blanco de una película romántica. Las mismas gaviotas ladrando al unísono. Probaba de recordar la ley de flotación de los barcos, sin éxito. El misterio de los días que no llegó a comprender le inundaba como esa ecuación que sostiene algo tan pesado en la superfície del agua. El sol radiante, insultándole las pupilas. En sus labios, el tarareo de una canción que se hizo vieja demasiado joven. Una lengua salada de viento le recordó la envidia que sentía por los marineros, que no sabían nadar para evitar la agonía de una muerte lenta si cayeran al mar. Y entonces pensó que flotar es bello y reconfortante. Que solo las burbujas, los barquitos de papel y los cuerpos celestes saben hacerlo. Qué plácido sería flotar para siempre sin comprender porqué, como lo hacen los barcos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-6551361366638179360?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/6551361366638179360/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=6551361366638179360' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6551361366638179360'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6551361366638179360'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2010/04/sail-me-back-home.html' title='Sail me back home'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/S9sAgNSqj_I/AAAAAAAAALs/Kswl2aummcE/s72-c/barco.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-6731767433851386272</id><published>2009-09-22T17:17:00.003+02:00</published><updated>2009-09-22T17:38:15.222+02:00</updated><title type='text'>The last time I saw you</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SrjvSK5GVVI/AAAAAAAAALk/XYfMNIfkZts/s1600-h/metro.jpeg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 150px; height: 113px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SrjvSK5GVVI/AAAAAAAAALk/XYfMNIfkZts/s400/metro.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384316449961956690" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El pasado bajando las escaleras del metro. Tú. Tu nombre mudo y sus tacones sordos. El cerrojo en la garganta y el corazón palpitando por el balcón. Tus cartas escondidas en mi cajón saltando por los aires. Palabras ininteligibles que el cielo dibuja. Plegarias no atendidas oliendo a naftalina y el recuerdo del jazmín en la noche. Todas las viejas canciones de golpe que no cabían en mi triste mp3. El tiempo en tus ojos. Los años en mis manos. Los escalones que nos saltamos y en los que tropezamos. Todos los vagones, las tiendas de libros,  las esquinas prohibidas, las viejas piedras de nuestra pequeña plaza que habían desterrado nuestro encuentro, bajando las escaleras del metro. Subiendo las mecánicas, mi esperanza de que existas de nuevo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-6731767433851386272?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/6731767433851386272/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=6731767433851386272' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6731767433851386272'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6731767433851386272'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2009/09/last-time-i-saw-you.html' title='The last time I saw you'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SrjvSK5GVVI/AAAAAAAAALk/XYfMNIfkZts/s72-c/metro.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7797936654904167674</id><published>2009-06-13T05:17:00.003+02:00</published><updated>2009-06-13T05:41:00.174+02:00</updated><title type='text'>L´Etern retorn.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SjMfUhZfqUI/AAAAAAAAALc/1bQe1-SecOs/s1600-h/sudoku.gif"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SjMfUhZfqUI/AAAAAAAAALc/1bQe1-SecOs/s400/sudoku.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346651620042058050" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Arabismes de fons i el gat rossegant el seu pinso. Un insomni més, un de tants. I la frase &lt;span style="font-style: italic;"&gt;et trobo a faltar&lt;/span&gt; cobra declinacions com una llengua eslava. Ets tu, eterna confident, i és l´altre jo a uns quants quilòmetres de distància, és l´amic que dorm al meu llit, aquest pis envoltat de soroll fins i tot a aquesta hora; les cisternes i el bordar de les gavines.&lt;br /&gt;Una esperança més, una de tantes, que no sap ben bé d´on surt ni cap on va, i que per això no té nom ni data concreta. Un parlar de nou després d´un silenci que s´extén de punta a punta d´un mateix, que aprén a viure entre hores, amb la mateixa feliç ignorància de no saber com funciona un sudoku.&lt;br /&gt;Una cançó més, una altra, que balla incessant pel meu cap sense haver-li donat permís: Tot era tant fàcil abans-podria entonar el blues; o - et tinc enganxat al matí com les marques del llençol a la cara- que diria el tango; recordo haver-te vist pels meus somnis, com un record, però els meus records no són d´aquest món-que diria el poeta de la &lt;span style="font-style: italic;"&gt;chanson&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;Un altre cop i un altre, com dos miralls que es superposen en una retòrica insalvable, el verb que no és capaç d´explicar la teva vida, nu, com un sexe enmig de la nit, reposant aliè a tot aquest marasme.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7797936654904167674?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7797936654904167674/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7797936654904167674' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7797936654904167674'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7797936654904167674'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2009/06/letern-retorn.html' title='L´Etern retorn.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SjMfUhZfqUI/AAAAAAAAALc/1bQe1-SecOs/s72-c/sudoku.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-5496437686915260290</id><published>2008-10-06T22:42:00.003+02:00</published><updated>2008-10-06T22:51:44.973+02:00</updated><title type='text'>Carta de amor.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SOp6SC89BvI/AAAAAAAAAIc/esyqwsRiy2U/s1600-h/paul.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SOp6SC89BvI/AAAAAAAAAIc/esyqwsRiy2U/s400/paul.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254146365729867506" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;No desearé el deseo del otro. Ni de los otros. Ni de todos los demás. No te miraré a los ojos para no ahogarme en ellos como una burbuja de champán. No tocaré tus manos para no quedarme maniatado a ellas hasta que lluevan estrellas plateadas. No escribiré ripios por ningún sentimiento mío que haya podido profanarte. No enredaré ninguno de mis dedos en ninguno de tus rizos, ni pondré mi pulgar sobre tu mentón. No tragaré una sola calada de tu cigarro ni apoyaré ninguna de mis dos mejillas sobre ninguna de las dos solapas de tu abrigo, ni anudaré ni uno solo de sus botones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ninguna de estas cosas haré porque: No desearé el deseo de otro. Ni de los otros. Ni de todos los demás.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-5496437686915260290?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/5496437686915260290/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=5496437686915260290' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5496437686915260290'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5496437686915260290'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/10/carta-de-amor.html' title='Carta de amor.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SOp6SC89BvI/AAAAAAAAAIc/esyqwsRiy2U/s72-c/paul.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4616230875661088991</id><published>2008-08-09T20:15:00.003+02:00</published><updated>2008-08-09T20:41:06.674+02:00</updated><title type='text'>Encrucijada</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SJ3kmGHAKrI/AAAAAAAAAIU/eLpMf0NrJW4/s1600-h/cruce.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232589685200530098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SJ3kmGHAKrI/AAAAAAAAAIU/eLpMf0NrJW4/s400/cruce.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Andubo buscándose a sí mismo un buen rato, hasta que se dio por perdido. Las esquinas siempre guardan sorpresas a media tarde. Nunca tuvo un buen sentido de la orientación. De golpe las calles por donde pasaba eran otras. Incluso en sus sueños se perdía, incapaz de encontrar en su mente lo que estaba buscando. La noche entera era un deambular interminable. Se metía de pronto en callejones de dudoso renombre, luz escasa y criaturas lisiadas. Pensaba que mientras sus pasos no se detuvieran jamás terminaría tan perdido como ellos. Siempre es mejor caminar que esperar, aunque no se tenga rumbo. Esperar es empezar a morir lentamente. Lo único que nos acompaña en la espera son los recuerdos; y los recuerdos son como la tinta invisible: Nunca sabemos cuando pueden desaparecer. Los hay que caminan sobre cintas automáticas o bicicletas estáticas, gente que hace footing, que corre sin ir a ninguna parte. No podía hacerse una idea de lo terrible que eso le parecía. La ausencia de una meta hubiera parado sus pies hace tiempo, aunque éstos le estuvieran llevando allí donde no sabía como llegar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4616230875661088991?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4616230875661088991/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4616230875661088991' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4616230875661088991'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4616230875661088991'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/08/encrucijada.html' title='Encrucijada'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SJ3kmGHAKrI/AAAAAAAAAIU/eLpMf0NrJW4/s72-c/cruce.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-5529266593695776121</id><published>2008-08-06T12:28:00.002+02:00</published><updated>2008-08-06T12:43:12.500+02:00</updated><title type='text'>Don´t look back</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SJmAEbWMExI/AAAAAAAAAIM/wtUiX_VXFnM/s1600-h/menorca+299.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SJmAEbWMExI/AAAAAAAAAIM/wtUiX_VXFnM/s400/menorca+299.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5231353255716197138" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Tenir el temps de pensar en les que coses que no tenim temps de pensar; una petita escletxa pel coratge. Què vull i què no vull. Què em sobra i què em falta, i així fins a l´infinit. Trobar en el plaer de l´estranya solitud dels viatges el plaer de la coneguda solitud del meu barri, a la que no vull mirar als ulls. Fer-se lliure a espatlles de l´ansietat i la desidia de saber-se´n. Preguntar-se de nou perquè flota un barco, i entendre la fugacitat de la que estem fets i que ens manté de peus a terra, observant un estel fugaç que mor a milions d´anys llum. Fer-nos de carn i ossos mentre el nostre cap fa un vol i deixa d´escoltar la nostra xerrameca interminable. Fer dels somnis matèria prima de la vida. Donar-li a la il.lusió la il.lusió d´estar viva. Donar-se als altres sense avarícia. Estimar-se un pèl més, encara que sigui només posant-me un barret de palla.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-5529266593695776121?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/5529266593695776121/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=5529266593695776121' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5529266593695776121'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5529266593695776121'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/08/dont-look-back.html' title='Don´t look back'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_P2rBfknWSsk/SJmAEbWMExI/AAAAAAAAAIM/wtUiX_VXFnM/s72-c/menorca+299.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1298714994487287522</id><published>2008-07-21T12:18:00.003+02:00</published><updated>2008-07-21T12:27:02.687+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SIRkZaA1IuI/AAAAAAAAAIE/mYl4R33-cmQ/s1600-h/muntanya.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SIRkZaA1IuI/AAAAAAAAAIE/mYl4R33-cmQ/s400/muntanya.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5225411855298929378" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;De vegades les paraules sembla que el vulguin atravessar a un, com una escletxa. No poden sortir però tot i així ho necessiten. Necessito dir les paraules. Necessito dir Cristina. Necessito dir perquè. Necessito dir texans estripats. Necessito dir descampat. Necessito dir Nirvana. Necessito dir puta merda de muntanya. Necessito ser així d´obscè. Dir les paraules just ara que no tenen cap sentit, ara que s´ha fet el silenci. Necessito trencar aquest silenci, perque no puc entendre´l.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1298714994487287522?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1298714994487287522/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1298714994487287522' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1298714994487287522'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1298714994487287522'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/07/de-vegades-les-paraules-sembla-que-el.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SIRkZaA1IuI/AAAAAAAAAIE/mYl4R33-cmQ/s72-c/muntanya.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1909329801981405615</id><published>2008-07-17T17:47:00.003+02:00</published><updated>2008-07-17T18:00:03.916+02:00</updated><title type='text'>We will rock you</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SH9sTJs1D7I/AAAAAAAAAH0/AYw8DmRO5VY/s1600-h/marilyn.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SH9sTJs1D7I/AAAAAAAAAH0/AYw8DmRO5VY/s400/marilyn.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224013169050324914" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Dear Mary;&lt;br /&gt;That´s about a confession. I´ve always felt a high connection with you. It doesn´t mean I´m pretending to compare me to you...for god´s sake, I´d never even try... It´s just that anytime I saw you in the pictures or anywhere I´ve realised who they wanted you to be, and it never was as you wish it was going to be...Nothing was like you wanted to be, althought you had everything in your hands. Your fault was that your light was out of this world. Your handycap was that you never needed to act although you wanted, and you wanted to play really hard. Your pain was  to be all women in one and the woman inside every man.&lt;br /&gt;I would love to see the marilyn you had in your soul, but although I love all of your photographies, I´m afraid this marilyn is not in anyone of them. There weren´t enough mirrors for you.&lt;br /&gt;I love you.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1909329801981405615?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1909329801981405615/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1909329801981405615' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1909329801981405615'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1909329801981405615'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/07/we-will-rock-you.html' title='We will rock you'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SH9sTJs1D7I/AAAAAAAAAH0/AYw8DmRO5VY/s72-c/marilyn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4290096572734368843</id><published>2008-07-05T20:07:00.003+02:00</published><updated>2008-07-05T20:21:55.701+02:00</updated><title type='text'>Ubi sunt</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SG-7i2Up0-I/AAAAAAAAAHs/mYvhViLzYkg/s1600-h/Marcel_Proust.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5219596700517782498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SG-7i2Up0-I/AAAAAAAAAHs/mYvhViLzYkg/s400/Marcel_Proust.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; De repente te antojo por el sendero del tiempo perdido. ¿Dónde estás? ¿Quién serás ahora? ¿Qué estarás leyendo? ¿Qué perfume usarás? ¿Qué tacones? Nostalgia callada para siempre tras tus últimos pasos. He dejado de soñar que te encuentro. Y los días, los meses, los años parecen haber racionalizado el dolor, hacer entendible tu corazón lejos del mío, volver ciego el agujero que abandonaste en un solo grito ahogado. Una apnea del alma. Pero insisto en reinventarme, obcecado en hacerte viva en un instante cotidiano, abrazando las farolas de las estaciones, pateando los callejones de piedra de nuestra memoria.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4290096572734368843?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4290096572734368843/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4290096572734368843' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4290096572734368843'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4290096572734368843'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/07/ubi-sunt.html' title='Ubi sunt'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SG-7i2Up0-I/AAAAAAAAAHs/mYvhViLzYkg/s72-c/Marcel_Proust.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1014871895461688109</id><published>2008-07-03T01:21:00.002+02:00</published><updated>2008-07-03T01:37:03.413+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Se entretiene pensando&lt;br /&gt;que no sabe que decirse&lt;br /&gt;las noches calladas&lt;br /&gt;son un atropello.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que si sueña y no recuerda:&lt;br /&gt;Aquel silencio aquella playa&lt;br /&gt;aquella pequeña palabra&lt;br /&gt;aquellos martes indecibles&lt;br /&gt;que no nos dejaban nada&lt;br /&gt;en los bolsillos más que&lt;br /&gt;arena y suspiros&lt;br /&gt;niebla&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que si los sueños&lt;br /&gt;son esa cosa al fín&lt;br /&gt;que creíamos haber visto&lt;br /&gt;al cruzar la esquina&lt;br /&gt;al coger el metro&lt;br /&gt;al tender la mano&lt;br /&gt;al doblar la espalda&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que si me dices ilusion&lt;br /&gt;no sea con la boca cerrada.&lt;br /&gt;Si compones los silencios&lt;br /&gt;de esta noche callada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1014871895461688109?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1014871895461688109/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1014871895461688109' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1014871895461688109'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1014871895461688109'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/07/se-entretiene-pensando-que-no-sabe-que.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-767984121527972062</id><published>2008-06-27T23:46:00.002+02:00</published><updated>2008-06-27T23:56:21.094+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SGVh9GuwErI/AAAAAAAAAHk/WR8Uiksr5co/s1600-h/sudor.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5216683445785203378" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SGVh9GuwErI/AAAAAAAAAHk/WR8Uiksr5co/s400/sudor.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Sudor. Sudar. Sudar lágrimas. Sudar sangre. Me la suda. La polla. Las sienes, las manos, las pantorrillas. Sudo hasta que exhudo por las palmas de mis manos el alma de un condenado a muerte. Exhudo. ¡Bebe agua! No me gusta. No sabe a nada. Y nada y nada en un mar de sudores de agua salada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-767984121527972062?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/767984121527972062/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=767984121527972062' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/767984121527972062'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/767984121527972062'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/06/sudor.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SGVh9GuwErI/AAAAAAAAAHk/WR8Uiksr5co/s72-c/sudor.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1062678369861753005</id><published>2008-06-20T02:06:00.004+02:00</published><updated>2008-06-20T02:34:46.161+02:00</updated><title type='text'>¡La paras!</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SFr6mofj2pI/AAAAAAAAAHc/c3vDNNa3EEA/s1600-h/escondite.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5213755060246534802" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SFr6mofj2pI/AAAAAAAAAHc/c3vDNNa3EEA/s400/escondite.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Es mulla les ganes en el relax-hierba, renegant pudorosament del pornotubo. Les plantes han mort. Fins i tot l´arbre. Només en queda una. La bonica, que sobreviu gràcies al pulveritzador d´aigua per la cara. Li fa mal en algún lloc, però no sap ben bé on. Com podia haver oblidat que se sentia tan sol durant tant de temps? Com s´ignora una ferida tan abissal? Calen tones de por, tones i tones per soterrar-se on ningu no pot ni ferir-nos ni donar-nos la mà. Aliè de la seva pròpia vida. El gat llença alguna cosa el terra. No s´aixecarà a recollir-la. Una dolorosa quietud l´envaeïx. És la vella paràlisi. Alguna cosa es retorça dins seu, un crit fosc li pica a la gola. Vol contar cada segon que passa, frenèticament, com si alguna cosa anés a aturar-se. Jugar al trivial podria sofocar-lo, però el gat està massa enfeïnat amb la brotxa. El camió del BCNeta. Un aire fresquet l´acaricia des de la finestra, però no el pot sentir, perque té la pell d´un caimà i una persiana trencada adintre. Mira lisiat. Tot podria ser molt pitjor. Molt pitjor encara. Pensava que estimar era fàcil. Que estimar era tenir un nòvio. Que estimar era comptar amb aquella persona que vols que t´escolti i a qui vols sentir, encara que no sapiga on li fa mal. Pensava? En què pensava? Pensava que podia ser un covard sense viure una vida de covard. Pensava que algú l´estava mirant constantment a través d´alguna escletxa i que no pagava la pena d´amagar-se...Pero quan parava el compte enrera tots havien desaparegut. Tots menys ell, que es quedava quiet amb els ulls tancats. I en alguna part del seu cos, qui sap on, plorava.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1062678369861753005?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1062678369861753005/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1062678369861753005' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1062678369861753005'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1062678369861753005'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/06/la-paras.html' title='¡La paras!'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SFr6mofj2pI/AAAAAAAAAHc/c3vDNNa3EEA/s72-c/escondite.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-3582843310714626023</id><published>2008-05-19T00:25:00.003+02:00</published><updated>2008-05-19T00:45:21.276+02:00</updated><title type='text'>Los trapos sucios</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SDCxSgBtn4I/AAAAAAAAAHQ/9p7Vwd_9pgg/s1600-h/colada.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201852501005803394" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SDCxSgBtn4I/AAAAAAAAAHQ/9p7Vwd_9pgg/s400/colada.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Recogía la colada y de entre los hedores del patio interior reconoció el primer olor del verano en casa. Idéntico al anterior, el primero. Parecía como si no se hubiera lavado ropa desde entonces. Camisetas desgarradas en momentos de pasión eran ahora trapos de cocina secándose al sol ...Y entonces cerró los ojos para intentar recordar mejor la escena veraniega en que le rasgó las vestiduras, henchido de calor y humedad; esas gotitas en la frente brillando a la luz como pequeñas perlas a media tarde; el leve ronroneo del vecindario, ajeno a lo que ocurría tras la pared. Estampa clandestina de dos intimidades luchando en el lecho por fundirse en una. Más tarde una ducha tíbia y a la calle con los últimos destellos del día, a respirar los lengüetazos del mar y a hablar de cualquier cosa insustancial que liberase sus almas sitiadas de deseo...Abrió los ojos y vió de nuevo el trapo colgando de una sola pinza y arrugado como un pellejo y pensó....: "Qué lástima...Con lo bien que me sentaba esa camiseta."&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-3582843310714626023?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/3582843310714626023/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=3582843310714626023' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3582843310714626023'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3582843310714626023'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/05/los-trapos-sucios.html' title='Los trapos sucios'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SDCxSgBtn4I/AAAAAAAAAHQ/9p7Vwd_9pgg/s72-c/colada.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8199976214334541778</id><published>2008-05-10T02:59:00.002+02:00</published><updated>2008-05-10T03:17:18.441+02:00</updated><title type='text'>Antenas parabólicas</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SCTz6uU_r4I/AAAAAAAAAHI/kdsbzyYMxB8/s1600-h/final+fama!+128.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5198548060086448002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SCTz6uU_r4I/AAAAAAAAAHI/kdsbzyYMxB8/s400/final+fama!+128.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Noche cerrada. La ciudad parece Londres, con su &lt;em&gt;chiriviri &lt;/em&gt;de agua que le caracteriza. ¿Que si he estado en Londres? No, nunca. Pero, ¿Para qué va a limitarse uno a lo vivido si ha sido dotado de imaginación? Tengo dos neuronas en mí haber cerebral, sus nombres: Pez y Luna, como los peces de Bruno, exentos de nombre completo, resignados a identificarse con la mitad de un latinajo de especie marina. Afuera, humedad calando huesos sin techo o a la venta en las inmediaciones de la rambla. Acogedor...Bajo cobijo, a uno le asaltan sensaciones, vestigios cognitivos imposibles de racionalizar, el cansino poso de los "si fuera", "si yo no hubiera", "si hubiera dicho que no"..."Litterature...C´Est merde" como dijo el maudit precoz. Desenmarañando la maraña, uno se siente el bulto de un hombre que aún debe agradecer estar bajo cobijo, "en casa", como se decía en los pueriles juegos del &lt;em&gt;correquetepillo&lt;/em&gt;, a merced de los huesos quebrantados, de las historias que llegaron demasiado tarde o demasiado lejos para ser contadas con algo de entendimiento. Justo como esas sensaciones que a uno le sobresaltan en la noche idónea sin saber siquiera explicárselas a la almohada. Radares inconexos de emoción saturada apuntando al cielo como la antena del vecino.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8199976214334541778?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8199976214334541778/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8199976214334541778' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8199976214334541778'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8199976214334541778'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/05/antenas-parablicas.html' title='Antenas parabólicas'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SCTz6uU_r4I/AAAAAAAAAHI/kdsbzyYMxB8/s72-c/final+fama!+128.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8923680246254621462</id><published>2008-05-04T20:15:00.004+02:00</published><updated>2008-05-04T21:03:04.609+02:00</updated><title type='text'>Wild horses</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SB4HyjBdWXI/AAAAAAAAAG4/01Jp8pmHCcU/s1600-h/cavall+051.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196599585008343410" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SB4HyjBdWXI/AAAAAAAAAG4/01Jp8pmHCcU/s400/cavall+051.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; De vegades un no troba l´esma per fer coses, o per no fer-ne d´altres. Per dir un petit t´estimo a l´orella, per fregar els plats, per donar la raó, per deixar anar de les mans el control, per agafar-lo quan s´escapa. Per ser qui un s´havia proposat ser quan encara tenia grans a la cara. Per deixar de somniar i fer dels somnis realitat. Per sortir a comprar cafè, a tirar les escombraries. Per llevar-se (cada dia). Per dir la veritat. Per donar-li conversa al forner del barri. Per començar d´una refotuda vegada a escriure aquella obra de teatre. Per veure aquella pel.lícula que ens han dit que està tan i tan bé. Per canviar-li la sorra al gat. Per anar al CAP. Per anar a l´INEM. Per comprar paper del cul. Per dutxar-se. Per quedar-se a casa llegint un bon llibre. Per deixar de creure en què hi ha un príncep blau galopant per aquests móns de Déu, buscant-nos desesperadament, ara en una barra de bar, ara en un parc públic, ara a la platja...Per oblidar la paraula infeliç. Per sortir al carrer quan plou , sense paraigüa, i mullar-se deliciosament. Per mantenir viva la il.lusió, la teva, la d´ella, la dels altres. Per fer les maletes i canviar de ciutat. Per quedar-s´hi. Per plorar sense por. Per desbancar per fi la por de les pròpies paraules. Per acceptar el dolor, mirar-lo a la cara i dir: Sé qui ets i no em fas por. Per voler ser un mateix, encara que de tant en tant no ens faci gaire el pès la idea. Per mirar-nos al mirall cada matí i dir: Guapa!. Per mantenir viva la il.lusió. La meva, la teva, la dels altres...Aquestes i tantes altres coses costen tan de fer a vegades, i no perque no volguem fer-les, sinó perque les hem de fer. I busquem la força necessària a l´indret més inhòspit de nosaltres mateixos perque algun dia poguem explicar-li a algú les coses que hem fet i les que no, orgullosos o arrepentits. Per poder explicar-li a algú una història, divertida o trista, que és el que al cap i la fí ens diferencia de la mosca del vi. Explicar que la indolent embestida d´aquells cavalls salvatges no ens va poder arrossegar lluny enllà.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8923680246254621462?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8923680246254621462/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8923680246254621462' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8923680246254621462'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8923680246254621462'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/05/wild-horses.html' title='Wild horses'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/SB4HyjBdWXI/AAAAAAAAAG4/01Jp8pmHCcU/s72-c/cavall+051.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7906002742431218181</id><published>2008-04-27T22:26:00.003+02:00</published><updated>2008-04-27T22:43:50.395+02:00</updated><title type='text'>Mis YO NUNCA</title><content type='html'>Bueno, pues vamos a jugar al jueguecito del YO NUNCA que propone soydichosa. Al gunos de ellos pretendo que dejen de ser YONUNCA y otros espero que lo sean hasta el día de mi muerte...Bueno, y otros así más tontos, no sabría decir...Que decida el futuro...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA me he tapado la nariz al zambullirme en el agua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA me he roto un hueso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he conduciso un coche.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he hecho la declaración de la renta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he actuado en un largometraje.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he estado en América.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA le he tenido rencor a nadie.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he querido ser el mejor en nada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA me he acostado con una mujer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he conseguido hacer hablar a un loro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he amado lo suficiente a quién me amaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he sido amado lo suficiente por quién amaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he dicho lo de "tenemos que hablar...".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA le he dicho a mis padres que les quiero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he hecho puenting.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA me he forrado las tapas de un libro con papel de periódico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he podido tener paraguas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;YO NUNCA he practicado el fist-fucking.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y bueno, de momento lo dejamos aquí porque con la vida tan intensa que llevo voy a terminar mis YONUNCA, jeje...y hay que conservar el misterio que sino luego no te hacen caso...Ji, ji...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7906002742431218181?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7906002742431218181/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7906002742431218181' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7906002742431218181'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7906002742431218181'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/04/mis-yo-nunca.html' title='Mis YO NUNCA'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7096243546628105710</id><published>2008-04-09T00:23:00.003+02:00</published><updated>2008-04-09T11:59:28.521+02:00</updated><title type='text'>El tren de les nostres vides.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R_yS-Z3Y7QI/AAAAAAAAAGw/q_lUClpac-c/s1600-h/krakow+05+149.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5187182471616720130" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R_yS-Z3Y7QI/AAAAAAAAAGw/q_lUClpac-c/s400/krakow+05+149.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Desvetllar-se com qui ha aclucat els ulls i a l´instant d´obrir-los ja era altre cop de dia. Despertar lleugera, llivianament. Com un dia diàfan que tendrament forada les persianes i els ulls. Al cap, als peus, al cul, el bressol del tren que vigila la nostra son de la nit blanca rera els matolls d´ombres d´àrbres pintats al carbó. I alegria, dos zlotys per un cafè ben aigüalit, ors, espases i bastos, llit de bellut beix i la tinta que corre i baixant a l´andana tu ets per a mi jo sóc per a tu i el món és nostre. La Clara i en Frank se´n van d´excursió i les seves ànimes són rodalies d´esperança vorejant el centre de la terra, des del tacó de la Itàlia fins al cul de l´Istambul. Un gos ens parla en turc. Tesekkurler! Els iaios ens toquen la balalaika i menjem boles de mozzarella ¡¡Que els déus ens siguin propicis!! ototototototoi! Que el basar és gran i moltes les coses lluentes que ens enceguen. Eduquem de fit a fit les mirades amb la bellesa dels dies que mai acaben. La gargamella vibra. Crida: Em fas sentir un home nou encara quan el sol es pon i els fanals s´apaguen!!!&lt;br /&gt;Fes que aquest tren no s´aturi a mitja nit a cap altra fosca aduana.&lt;br /&gt;Txukutxukutxukutxuku fa el meu cor que se t´atança.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7096243546628105710?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7096243546628105710/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7096243546628105710' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7096243546628105710'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7096243546628105710'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/04/el-tren-de-les-nostres-vides.html' title='El tren de les nostres vides.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R_yS-Z3Y7QI/AAAAAAAAAGw/q_lUClpac-c/s72-c/krakow+05+149.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-21846675888039597</id><published>2008-02-22T15:35:00.002+01:00</published><updated>2008-02-22T16:14:46.605+01:00</updated><title type='text'>I´m the king of the world.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R77mgx-1vMI/AAAAAAAAAGo/U1IZGqncT-A/s1600-h/DSCF1436.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169822873115016386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R77mgx-1vMI/AAAAAAAAAGo/U1IZGqncT-A/s400/DSCF1436.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Retorno a actualitzar el meu blog després d´estrenar fotolog i facebook. Com qui torna a la seva fidel i resignada esposa després d´haver flirtejat amb les amants, que semblaven millors pel sol fet de ser noves. "Como el perro ideal que ha aprendido a ladrar, y a volver al hogar para poder comer" que diria el Calamaro.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Per projectar-te socialment amb certa gràcia has de tenir cert èxit social, i a mi les coses no m´acaben de sortir bé últimament. Cosa que implica el perill de fer partíceps als altres de la resignació, l´autocomplaença i d´altres episodis que potser estan millor guardats en un diari a la teva tauleta de nit, lluny d´altres ulls que no siguin els teus. Però a la tauleta de nit s´hi acumula la pols, i tots ens hem de treure la pols de sobre de tant en tant, que sinó un comença a fer aquella rància olor a tancat. Una pudor que no s´en va amb una dutxa. És d´una altra mena, i implica una altra higiène, igual de rutinària que la del sabó, però que demana un pèl més d´esforç que el de passar-se l´esponja pel cul. Agafar-li l´alè als dies sense defallir, i robar-ls´hi quelcom per explicar a algú abans d´anar a dormir.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-21846675888039597?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/21846675888039597/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=21846675888039597' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/21846675888039597'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/21846675888039597'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/02/im-king-of-world.html' title='I´m the king of the world.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R77mgx-1vMI/AAAAAAAAAGo/U1IZGqncT-A/s72-c/DSCF1436.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4224933493828767034</id><published>2008-02-07T16:02:00.000+01:00</published><updated>2008-02-07T19:27:55.478+01:00</updated><title type='text'>Qué fácil es empezar una novela (I)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6tNf4zCZNI/AAAAAAAAAGg/D5F8tAzWXrI/s1600-h/polvo.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5164306607928141010" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6tNf4zCZNI/AAAAAAAAAGg/D5F8tAzWXrI/s400/polvo.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Billy Hollyday viajaba entre las motas de polvo que flotaban, doradas, a través de la ventana, mientras en la televisión el hombre del tiempo anunciaba el enésimo anticiclón de este invierno. Febrero también se había vuelto loco. Cada vez menos cosas funcionaban como era de esperar. El cartero llevaba una semana sin visitar el buzón. Ni tan siquiera las facturas hacian acto de presencia. Volvió de nuevo la vista a las volátiles particulas de polvo, su azaroso rumbo. De pequeño pensaba que tenían que ser algun modo de vida, como pequeñísimos insectos o el placton del mar. Lo pensó hasta que pasó a ser otra cosa, una tonteria que le habría explicado algun mayor y que lo había convertido en algo completamente anodino.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Polvo. Mínimas partículas residuales que se posaban eternamente sobre cualquier superfície, viva o muerta. Que se acumulaba en los rincones donde no llegaba nunca la escoba, en la mesa, en la pantalla del televisor.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Billie había dejado de cantar, y de pronto sintió que se había cubierto de polvo. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4224933493828767034?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4224933493828767034/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4224933493828767034' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4224933493828767034'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4224933493828767034'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/02/qu-fcil-es-empezar-una-novela-i.html' title='Qué fácil es empezar una novela (I)'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6tNf4zCZNI/AAAAAAAAAGg/D5F8tAzWXrI/s72-c/polvo.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8225447165965689868</id><published>2008-02-05T03:42:00.000+01:00</published><updated>2008-02-05T04:00:45.220+01:00</updated><title type='text'>Amén.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6fRJYzCZMI/AAAAAAAAAGY/3sN2jXkilhE/s1600-h/lanzarote08+138.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163325457009108162" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6fRJYzCZMI/AAAAAAAAAGY/3sN2jXkilhE/s400/lanzarote08+138.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Perdoneu les meves vaguetats, la meva desídia, els gestos que no puc controlar, la arrítmia que em fa viure a trompicons. I la inconstància, la veleïtat que us transforma en éssers inexplicables rondant per una escenografia grotesca. Perdoneu les paraules, una a una, que surten de la meva boca com un regalim incansable d´esbossos incomplerts, de somnis difusos. Perdoneu la indolència que m´interna en una cambra fosca. Perdoneu les faltes que no he comès però que han sorgit en el meu cap. Perdoneu els cops que m´he traïcionat a mi mateix, perque sou els únic que podeu jutgar-me. Perdoneu els cops que no he fet l que realment volia, els cops que he provat de viure la vida d´algú altre. Perdoneu la meva cobardia, la meva desgana. Els cops que no he estat quan feïa falta, que no he parlat quan calia. Perdoneu el meu cos que s´amaga, l´ànima que no respira.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8225447165965689868?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8225447165965689868/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8225447165965689868' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8225447165965689868'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8225447165965689868'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/02/amn.html' title='Amén.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6fRJYzCZMI/AAAAAAAAAGY/3sN2jXkilhE/s72-c/lanzarote08+138.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8162025173479952921</id><published>2008-02-03T16:27:00.000+01:00</published><updated>2008-02-03T16:56:58.955+01:00</updated><title type='text'>Carnaval te quierooo</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6XeaIzCZLI/AAAAAAAAAGM/CURzoAX7L_Q/s1600-h/033.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162777088469656754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6XeaIzCZLI/AAAAAAAAAGM/CURzoAX7L_Q/s400/033.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Us presento a Fujitsu Chao-Cho-Chin, la Madama Papallona, com fa conèixer-se (izq) aquest ésser estrany de Tokio que em va posseïr anit. Aquí la podeu veure amb la seva cosina Hey Young (dcha), un portento de chica con carrera que prepara uns sushis que tomben d´esquena.&lt;br /&gt;Com podreu comprovar, Fujitsu sempre fou la puta de la família, però a ella no li importa. Si que és cert que això de posar-se el talco a la cara y hacerse la raya (dels ulls) a lo replicante cada día, pues, home,es fa  un pel ferragós, però ella s´ho pren amb molta filosofia. Filosofia nipona, claro. Son molts anys estudiant ell bell i vell art de la complaença i gratituds femenines. Comporta molt d´esforç i de disciplina això de saber en tot moment què és el que un home necessita, o el punt exacte d´ebullició de l´aigüa en què s´hi ha d´abocar el tè o escollir els pantis adeqüats amb les hawaianes que més s´hi adiuen. Vamos, que es una chica de lo más apañaíca. I que encara que això de ir de Jara y Sedal por ahí amb flors brodadetes fins al coll en comptes d´anar ensenyant cuixamen no està molt arrelat per aquestes contrades, oye, que la niña hace sus pinitos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8162025173479952921?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8162025173479952921/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8162025173479952921' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8162025173479952921'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8162025173479952921'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/02/carnaval-te-quierooo.html' title='Carnaval te quierooo'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6XeaIzCZLI/AAAAAAAAAGM/CURzoAX7L_Q/s72-c/033.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-955810694933876713</id><published>2008-02-02T17:04:00.001+01:00</published><updated>2008-02-02T17:15:12.436+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6SWrYzCZKI/AAAAAAAAAGE/yL_yRgSzop0/s1600-h/lanzarote08+018.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162416745008489634" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6SWrYzCZKI/AAAAAAAAAGE/yL_yRgSzop0/s400/lanzarote08+018.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; "Antaño, si mal no recuerdo, mi vida era un festín donde corrían todos los vinos, donde se abrían todos los corazones.Una noche, senté a la Belleza en mis rodillas. Y la encontré amarga. Y la injurié.&lt;br /&gt;Yo me he armado contra la justicia.Yo me he fugado. ¡Oh brujas, oh miseria, odio, mi tesoro fue confiado a vosotros!&lt;br /&gt;Conseguí desvanecer en mi espíritu toda esperanza humana. Sobre toda dicha, para estrangularla, salté con el ataque sordo del animal feroz.Yo llamé a los verdugos para morir mordiendo la culata de sus fusiles. Invoqué a las plagas, para sofocarme con sangre, con arena.&lt;br /&gt;El infortunio fue mi dios. Yo me he tendido cuan largo era en el barro. Me he secado en la ráfaga del crimen. Y le he jugado malas pasadas a la locura.&lt;br /&gt;Y la primavera me trajo la risa espantable del idiota."&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Une saison en enfer;&lt;/em&gt; A.R.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-955810694933876713?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/955810694933876713/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=955810694933876713' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/955810694933876713'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/955810694933876713'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/02/antao-si-mal-no-recuerdo-mi-vida-era-un.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R6SWrYzCZKI/AAAAAAAAAGE/yL_yRgSzop0/s72-c/lanzarote08+018.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4180321376884378375</id><published>2008-01-21T21:39:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T21:58:31.881+01:00</updated><title type='text'>Il Castratti.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R5UHZjcc7VI/AAAAAAAAAF8/-5UlpKrlANQ/s1600-h/setembre07+046.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5158037083815472466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R5UHZjcc7VI/AAAAAAAAAF8/-5UlpKrlANQ/s400/setembre07+046.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Avui al Belce li han inutilitzat de per vida els seus atributs masculins. Després d´una setmana esparcint les seves feromones per la casa hem près aquesta dura determinació. Mai l´havia vist tant tranquil. Es passeja fent esses i amb els ulls mig tancats perquè encara va col.locat de l´anestèsia. M´el quedo mirant i sembla que m´estigui dient:"Què &lt;em&gt;collons&lt;/em&gt; m´heu fet, eh? Em falta alguna cosa per aquí abaix, que us penseu que sóc idiota?...Per cert, porto un flipe de la òstia, m´heu de passar el número d´aquest camell..."&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pobre...L´altre dia una amiga m´explicava que això de marcar el territori, apart de per copular, ho fan perque els gats ténen la convicció de que viuen a casa seva i que els seus amos són convidats d´excepció. És a dir, que segons el Belce, nosaltres som els adoptats. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;En fi, esperem que després d´aquesta mala jugada segueixi deixant-nos compartir pis amb ell...&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4180321376884378375?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4180321376884378375/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4180321376884378375' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4180321376884378375'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4180321376884378375'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/01/il-castratti.html' title='Il Castratti.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R5UHZjcc7VI/AAAAAAAAAF8/-5UlpKrlANQ/s72-c/setembre07+046.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2276305438969109215</id><published>2008-01-14T17:06:00.000+01:00</published><updated>2008-01-14T17:35:06.387+01:00</updated><title type='text'>Ssssssht...</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R4uPKDcc7UI/AAAAAAAAAFw/Snzln3QvFMk/s1600-h/lanzarote+gener+2008+417.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155371601341771074" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R4uPKDcc7UI/AAAAAAAAAFw/Snzln3QvFMk/s400/lanzarote+gener+2008+417.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Aquestes vacances he experimentat el silenci absolut per primer cop en la meva vida. Ha estat als volcans de Timanfaya, un desert de lava seca rodejat de grans volcans. Es ponia el sol mar enllà. Quan el vent deixava de bufar m´adonava que l´unica cosa que la meva oïda era capaç de percebre era la meva pròpia respiració. M´entraven ganes d´aguantar-me-la, per no trencar aquella quietud, a estones plena de pau, i a d´altres inquietant. El temps s´havia assecat com la gran roca de lava sobre la que estava assegut. De sobte era a la lluna, o a Mart, o qui sap on, però no en aquest planeta, això segur. I mentre contemplava aquella immensitat negra, tota aquella vida sepultada sota una tomba de magma, m´al.lucinava pensar que en 27 anys no hagués pogut mai encara sentir aquell silenci total, com el de la meva ment, que es va quedar en blanc.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2276305438969109215?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2276305438969109215/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2276305438969109215' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2276305438969109215'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2276305438969109215'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/01/ssssssht.html' title='Ssssssht...'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R4uPKDcc7UI/AAAAAAAAAFw/Snzln3QvFMk/s72-c/lanzarote+gener+2008+417.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7354174679052835981</id><published>2008-01-06T22:46:00.000+01:00</published><updated>2008-01-06T23:32:45.848+01:00</updated><title type='text'>Misión Lanzarote: Cómeme el...</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R4FW5jcc7TI/AAAAAAAAAFo/ecy4DnUEBGw/s1600-h/lanzarote.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152494995455667506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R4FW5jcc7TI/AAAAAAAAAFo/ecy4DnUEBGw/s400/lanzarote.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-size:85%;"&gt;Pues demà les tietes ens n´anem a les Canàries. Toma ya! We need a holydaaaaaaayyy!!! Estic fent la maleta. Bé, no. En realitat estic escrivint al meu blog perque soc incapaç de fer-la. Perquè és tan difícil fer la maleta? Haurien d´ensenyar-ho a l´escola. Ho estic passant fatal. Quin és el número de prendes adeqüat en funció del número de dies? Què s´ha de posar assota i què a sobre? Quants llibres m´enduc? Com es tanca?!..M´està baixant la tensió dels nervis.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Aterrarem a Lanzarote cap a les dues del migdia. La idea és llogar un cotxe i ens posarem a buscar allotjament i després playaaaaaa!!! Rayos solares curativos pal body, aigüeta, relax...en fi, va, deixo ja de donar-vos rabieta. D´Aquí una setmaneta tornarem a ser aqui i us donarem a tots una mica d´energia renovada. No tota però, que va muy cara.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Arrivederchi!!!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7354174679052835981?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7354174679052835981/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7354174679052835981' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7354174679052835981'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7354174679052835981'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2008/01/misin-lanzarote-cmeme-el.html' title='Misión Lanzarote: Cómeme el...'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R4FW5jcc7TI/AAAAAAAAAFo/ecy4DnUEBGw/s72-c/lanzarote.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2963695187143255655</id><published>2007-12-28T10:20:00.000+01:00</published><updated>2007-12-28T10:40:03.920+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148955693295660322" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R3TD7Dcc7SI/AAAAAAAAAFg/pZ9SZ336A3Y/s400/zapatillas.jpg" border="0" /&gt;"Empiezo a conocerme: No existo.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Soy el intervalo entre lo que deseo ser y lo que los demás me hicieron.,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;o la mitad de ese intervalo, porque también hay vida...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Soy eso, en fin...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Apaga la luz, cierra la puerta y deja de hacer ruido de zapatillas en el pasillo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Quede yo solo en el cuarto con el gran sosiego de mí mismo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Es un universo barato."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Fernando Pessoa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2963695187143255655?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2963695187143255655/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2963695187143255655' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2963695187143255655'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2963695187143255655'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/12/empiezo-conocerme-no-existo.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R3TD7Dcc7SI/AAAAAAAAAFg/pZ9SZ336A3Y/s72-c/zapatillas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8173320114108110880</id><published>2007-12-28T09:35:00.000+01:00</published><updated>2007-12-28T10:06:48.104+01:00</updated><title type='text'>Retorn a Sibèria.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R3S8HDcc7RI/AAAAAAAAAFY/eJRJkVG0UOs/s1600-h/siberia.jpg"&gt;&lt;span style="font-family:webdings;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148947103361068306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R3S8HDcc7RI/AAAAAAAAAFY/eJRJkVG0UOs/s400/siberia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:arial;font-size:85%;"&gt;Quan recordes què era despertar amb el pensament d´algú altre. Algú que digués per tu: Quin dia més maco. O: Anem a esmorzar. Aquelles coses que oblides de dir-te a tu mateix per posar un peu a terra. Ara et baralles amb dies curts i foscos i contes enrera el que li queda a l´any, per prometre´t que no tornaràs a passar tant sol un sol hivern més.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8173320114108110880?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8173320114108110880/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8173320114108110880' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8173320114108110880'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8173320114108110880'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/12/retorn-sibria.html' title='Retorn a Sibèria.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R3S8HDcc7RI/AAAAAAAAAFY/eJRJkVG0UOs/s72-c/siberia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-6820495886878370398</id><published>2007-12-22T21:58:00.000+01:00</published><updated>2007-12-22T22:09:07.062+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R218Pjcc7QI/AAAAAAAAAFM/lZD4ZlCve5o/s1600-h/IMG_3719.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5146906555808804098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R218Pjcc7QI/AAAAAAAAAFM/lZD4ZlCve5o/s400/IMG_3719.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;Uno dos tres y...&lt;/span&gt; &lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;Te mataré con mis zapatos de claqué &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;te asfixiaré con mi malla de ballet &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;te ahorcaré con mi smoking &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;y morirás mientras se ríe el disc-jockey.&lt;br /&gt;y bailaré sobre tu tumba &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;(ua churugüei ua churuguá)&lt;br /&gt;Te degollaré con un disco afilado &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;de los Rolling Stones, o de los Shadows &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;te tragarás la colección de cassettes &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;de las Shan-Gri-Las o de las Ronettes.&lt;br /&gt;Y bailaré sobre tu tumba &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;(Ua churuguéi ua churuguá)&lt;br /&gt;Te clavaré mi guitarra &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;te aplastaré con mi piano &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt;te degollaré con mis platillos&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt; te trepanaré con mi órgano Hammond.&lt;br /&gt;Y bailaré sobre tu tumba&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#cc0000;"&gt; (ua churuguéi ua churuguá)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-6820495886878370398?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/6820495886878370398/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=6820495886878370398' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6820495886878370398'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6820495886878370398'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/12/uno-dos-tres-y.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R218Pjcc7QI/AAAAAAAAAFM/lZD4ZlCve5o/s72-c/IMG_3719.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4390284325635326622</id><published>2007-12-17T21:27:00.000+01:00</published><updated>2007-12-17T21:58:00.925+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R2bhazcc7OI/AAAAAAAAAE8/BUpS7mmpyy0/s1600-h/goku.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145047474919763170" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R2bhazcc7OI/AAAAAAAAAE8/BUpS7mmpyy0/s400/goku.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Avui m´he llevat amb la tele encesa i què estaven donant? Bola de drac!...Bueno, Bola de dragón. Quina cosa més estranya sentir al Goku parlant castellà i dient: "Beberé el agua ultra sagrada como mi maestro Mutten Roshi y vengaré a tu padre y a todos los que mató Tau Pai-Pai!"... Un cuadro.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;En total, que m´he despertat com un nen amb sabates noves, mentre m´anava treïent les lleganyes i em recargolava als llençols immers en aquesta dolça regressió infantil. Era el capítol en el que en Goku puja la interminable torre que s´obre pas fins al cel, on l´espera l´ansiada aigua sagrada que l´ha de fer immortal per vènçer al temible ninja Tau Pai-Pai. Una torre prima com un escuradents de milers de quilòmetres d´alçada que, miraculosament, sosté una enorme bòveda a dalt de tot. Després de vénçer la temible peripècia de l´escalada, el nostre petit heroï es troba amb què el propietari de la famosa aïgua és un gat irritant i burlesc amb un bastó que se les farà passar putes per aconseguir la maleïda aïgua. I quan finalment ho aconsegueix...Sorpresa! L´Aigüa no és més que H2O corrent de l´aixeta, però en Goku s´ha convertit en un guerrer temible capaç de vènçer a Tau Pai-Pai gràcies a la suor i les llàgrimes que li ha costat enxampar el gat dels collons.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Filosofia de l´esforç pura i dura. La victòria no és la meta, sinó el llarg camí cap a ella. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Kame- Hame!!&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4390284325635326622?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4390284325635326622/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4390284325635326622' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4390284325635326622'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4390284325635326622'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/12/avui-mhe-llevat-amb-la-tele-encesa-i-qu.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R2bhazcc7OI/AAAAAAAAAE8/BUpS7mmpyy0/s72-c/goku.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-5202971545591540747</id><published>2007-12-11T01:09:00.000+01:00</published><updated>2007-12-11T01:21:22.629+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R13W_KdBEiI/AAAAAAAAAE0/hi6j59Sl-Rg/s1600-h/hank.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142502730153136674" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R13W_KdBEiI/AAAAAAAAAE0/hi6j59Sl-Rg/s400/hank.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;font-size:100%;color:#ffff00;"&gt;"I always expected that you would see me through, I never believed in much, but I believe in you. Can we make it together, can we still stand side by side? Can we make it last, like a musical ride?"&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-5202971545591540747?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/5202971545591540747/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=5202971545591540747' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5202971545591540747'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5202971545591540747'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/12/i-always-expected-that-you-would-see-me.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R13W_KdBEiI/AAAAAAAAAE0/hi6j59Sl-Rg/s72-c/hank.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1661678561535837920</id><published>2007-12-08T17:39:00.000+01:00</published><updated>2007-12-08T17:56:17.881+01:00</updated><title type='text'>Rustic Fever</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R1rJyadBEhI/AAAAAAAAAEo/2wtROQpEolg/s1600-h/cumple+evelyn+019.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5141643792528511506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R1rJyadBEhI/AAAAAAAAAEo/2wtROQpEolg/s400/cumple+evelyn+019.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Us presento a la Tramuntana, una euga que vaig muntar ahir (ja, sona fatal.). Tot i que més ben dit es podria dir que quasi em va muntar ella a mi, donada la meva poca perícia eqüestre, encara que el casc em quedi estupendo i sembli de la família Martínez de Irujo. Vam fer un passeig per un petit bosc de les afores de St.Cugat. Tinc el cul una mica adolorit perque vam trotar a estones, i la mala bèstia em feïa volar un metre a cada salt, tot i que haig de reconéixer que eren molt divertits aquells saltironets. I amb tant de moviment ens va entrar la gana, és clar. I vam culminar la jornada dinant calçots i carn amb allioli en una braseria. Vam assaborir la Rustic Fever, i ja no hi ha marxa enrera. Somos rústicos y oye, que nos gusta.&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1661678561535837920?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1661678561535837920/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1661678561535837920' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1661678561535837920'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1661678561535837920'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/12/rustic-fever.html' title='Rustic Fever'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R1rJyadBEhI/AAAAAAAAAEo/2wtROQpEolg/s72-c/cumple+evelyn+019.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1430311520713401952</id><published>2007-11-25T19:38:00.000+01:00</published><updated>2007-11-25T20:09:30.189+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr height="100%" width="100%" unselectable="on"&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;"La persona estimada reposa als nostres braços, embolcallem la criatura com si fos un tresor, estrenyem la mà del millor amic. No tenim, però, una prova indubtable dels pensaments que es generen i es registren al seu interior en aquell precís instant. És molt freqüent que, en la unió eròtica, el corrent del pensament, allò que s´imagina intensament, bategui en una altra banda. Secretament, fem l´amor amb un altre. Sota l´encisador somriure de l´infant, d´un amic íntim, pot amagar-s´hi la veritat de l´aborriment, de la indiferència o fins i tot de la repulsió. La capacitat de mentir, de concebre i representar fabulacions, és pròpia de la nostra humanitat. Si no existís, serien impossibles les arts, la conducta social, el llenguatge mateix. La veritat absoluta, la perfecta transparència del pensament, pertany al regne animal. Homes i dones tiren endavant gràcies a disfresses recurrents. Però la màscara es duu sota la pell."&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament; George Steiner.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr hb_tag="1" unselectable="on"&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1430311520713401952?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1430311520713401952/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1430311520713401952' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1430311520713401952'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1430311520713401952'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/la-persona-estimada-reposa-als-nostres.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-5832313770020919892</id><published>2007-11-23T17:00:00.000+01:00</published><updated>2007-11-23T17:35:20.929+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R0b53jV3u9I/AAAAAAAAAEI/jE2Z0j2TASc/s1600-h/octubre07+128.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136067157837724626" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R0b53jV3u9I/AAAAAAAAAEI/jE2Z0j2TASc/s400/octubre07+128.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;El chico había visto mucha peli del James Dean y leído mucho Shakespeare y lo tuvo claro muy temprano. Lo suyo eran los antihéroes: Soy rebelde porque el mundo me ha hecho así, cuando soy buena soy muy buena pero cuando soy mala soy mejor, entierro a mis hermanos donde me da la gana y si queréis me lapidáis, me follé a mi madre sin saberlo, os voy a putear la vida porque soy feo, voy a ser la más grande aúnque tenga que pisaros, etc...Pero los papeles que le daban no iban hacia esa dirección. En el último era jugador de hockey...¡Él!, que creía que el billar era deporte olímpico. Y ahí le veis, tambaleándose como un pato rodeado de alevines de siete años que saben hacer el pino con los patines, mirándole con los ojos llenos de compasión. "El primer día es difícil, verdad?", le decía uno. Lo que el niño no sabía es que no era su primer día, ni el segundo, ni el tercero. Y nuestra joven promesa del séptimo arte soltaba una mueca de ironía cansada, de desdén frustrado, pensando qué demonios hacía él en un polideportivo lleno de padres hastiados que llevan a sus hijos a quemar las energías que les quedan para que caigan muertos en casa, mientras musitaba para sus adentros:.. ¿Qué es la vida? Un frenesí. Una quimera, una ilusión...Que toda la vida es sueño y los sueños, sueños son..." Pero se liaba entre versos porque tampoco le toco nunca hacer de Segismundo. De regreso a casa buscó a Calderón pero no lo halló. Debió dejárselo a alguien. A ese alguien que tiene todas esas cosas que un día le dejamos y que no hemos vuelto a ver. Se sentó en el sofá y se cruzó de brazos. Se quedó mirando el gato, que también parecía compadecerse de él. Y sin darse cuenta, su amiga le hizo una foto en el rincón que, según ella, es el más fotogénico de la casa. Luego le enseñó la foto. No estaba nada mal. El viento hacía bailar la cortina y el gato parecía una estatua de mármol, como la del cuadro de Dorian. Quizá no sería jamás un antihéroe, pero la foto quedó bien mona.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-5832313770020919892?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/5832313770020919892/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=5832313770020919892' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5832313770020919892'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5832313770020919892'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/el-chico-haba-visto-mucha-peli-del.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/R0b53jV3u9I/AAAAAAAAAEI/jE2Z0j2TASc/s72-c/octubre07+128.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2553230011212961467</id><published>2007-11-16T23:29:00.000+01:00</published><updated>2007-11-16T23:49:29.321+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rz4awpHZqUI/AAAAAAAAAEA/dQuDNcDNPOQ/s1600-h/rimbaud.jpg"&gt;&lt;em&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133570048221882690" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rz4awpHZqUI/AAAAAAAAAEA/dQuDNcDNPOQ/s400/rimbaud.jpg" border="0" /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt; "Ociosa juventud/ a todo sujeta/ por delicadeza/ mi vida perdí./ ¡Ah, que llegue el tiempo/ en que las almas se prendan!// Me dije: Despreocúpate y que nadie te vea;/ y olvida la promesa/ de alegrías más altas./ Que nada te impida/ augusto retiro.// Acumulé tanta paciencia/ que ahora olvido para siempre;/ sufrimientos y miedos/ a los cielos se han ido./ Y la sed malsana/ oscurece mis venas.// Así la pradera/ al olvido entregada/ creciente y florida/ de incienso y cizaña/ bajo el feroz zumbido/ de cien sucias moscas.// ¡Ah, las mil viudeces/ del alma, tan pobre// Ociosa juventud/ a todo sujeta,/ por delicadeza/ mi vida perdí./ ¡Ah, que llegue el tiempo/ en que las almas se prendan."&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Canción desde la torre más alta. A. Rimbaud&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2553230011212961467?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2553230011212961467/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2553230011212961467' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2553230011212961467'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2553230011212961467'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/ociosa-juventud-todo-sujeta-por.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rz4awpHZqUI/AAAAAAAAAEA/dQuDNcDNPOQ/s72-c/rimbaud.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4355521344869587083</id><published>2007-11-13T00:12:00.001+01:00</published><updated>2007-11-13T00:37:48.116+01:00</updated><title type='text'>Ravalfreaks: La venedora de kleenex amb energia reiki.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RzjeR2yVnDI/AAAAAAAAAD4/f2ZRTRR5L3c/s1600-h/kleenex.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132096173734468658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RzjeR2yVnDI/AAAAAAAAAD4/f2ZRTRR5L3c/s400/kleenex.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Fa uns dies que a casa tenim un paquet de kleenex amb energia reiki. Ens el va donar una dona a la terrassa del carmelitas. Ens la volia vendre per deu cèntims, però jo li vaig donar un euro perque estava amb el moc penjant. Acte seguit, aquella dona, d´uns cinquanta anys i amb xandall i tenyida de ros, ens va començar a explicar que no es tractava d´uns kleenex vulgars. Els havia contaminat amb energia reiki, cadascún dels paquets, un per un. Els va posar sobre la taula i ens en va fer una simul.lació, posant la mà a sobre d´ells, amb molta cura.Va matisar, però, que els hi havia conferit només el nivell dos d´aquesta energia que es veu que millora la vida de les persones, i que en realitat tenia set nivells. Però ella, en un atac d´humilitat ens va assegurar que no volia ser mestre i que es conformava amb arribar al tercer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El paquet, que per cert, no és kleenex, és marca punto y coma, fa una setmana que ronda per casa i no n´hem notat gaire els efectes. Potser perque només és nivell dos de reiki. O potser  perque, com diu l´Evelyn, aquest 2007 és un apocalipsi que té la culpa de que res funcioni. No ho sé. El Belce els va estar mossegant una estona, però tampoc hem notat canvis en la seva conducta. Segueix sent una criatura del dimoni. En fi, en queda un, i crec que vaig a usar-lo perque em cau el moquillo. Qui sap? Potser aquest últim es va quedar amb tota l´energia i encara acabaré bé l´any, encara que només li quedi un mes.&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4355521344869587083?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4355521344869587083/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4355521344869587083' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4355521344869587083'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4355521344869587083'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/ravalfreaks-la-venedora-de-kleenex-amb.html' title='Ravalfreaks: La venedora de kleenex amb energia reiki.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RzjeR2yVnDI/AAAAAAAAAD4/f2ZRTRR5L3c/s72-c/kleenex.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2682412600903338279</id><published>2007-11-11T17:51:00.001+01:00</published><updated>2007-11-11T17:58:06.673+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rzczl2yVnCI/AAAAAAAAADw/xPIg2m2BSm0/s1600-h/4.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5131627025866791970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rzczl2yVnCI/AAAAAAAAADw/xPIg2m2BSm0/s400/4.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Finalment diumenge. El més gris de l´any, com no en podia ser cap altre. Reuneixo forces per sentir-me trist, però no recordo com es feïa. Avui no sabria dir les paraules...El fred és mut. Hi ha una remor de fons, com després d´una guerra. Un buit que retrona. El gat em mira com si m´anés a dir alguna cosa. Però no diu res. S´enfosqueix i no tinc temps d´adonar-me´n. Busco una cançó lenta, però totes s´han fet velles. Jo també em faig vell avui, massa ràpid. I penso que no és el primer diumenge que em sento sol, ni serà l´últim.&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2682412600903338279?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2682412600903338279/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2682412600903338279' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2682412600903338279'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2682412600903338279'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/finalment-diumenge_11.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rzczl2yVnCI/AAAAAAAAADw/xPIg2m2BSm0/s72-c/4.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7656607694792097583</id><published>2007-11-10T17:04:00.001+01:00</published><updated>2007-11-10T18:37:32.692+01:00</updated><title type='text'>Pornodrama</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RzXW1myVnAI/AAAAAAAAADc/2S91N4rhwGM/s1600-h/olivia.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5131243566891637762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RzXW1myVnAI/AAAAAAAAADc/2S91N4rhwGM/s400/olivia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Olivia Weteyes nunca tuvo mucha suerte con los hombres. No porque no fuera guapa, que lo era. Su ondulada melena rojiza y su rostro neoclásico atraían a la legua. Tampoco es que fuera antipática, aunque si lo suficientemente lista como para hacerse la tonta si el romance en cuestión lo requería. Tenia clase, estilo y gracia, pero si se lo proponia podía volverse repugnante a los ojos de un hombre. Pero lo que hacia de Olivia una mujer irresistible era su sentido del humor. Estar con ella era reír. Nada, por trascendente que fuera, podía escapar de su fina ironía, de su cáustico sarcasmo, de su risa contagiosa o de su semblante inquietantemente serio mientras de su boca proliferaban auténticos delirios, producto de su innato sentido del absurdo que, según ella, rezumaba de la realidad misma. Olivia sabía muy bien desde el principio de qué quería reírse un hombre, y de qué no. Eso hacía que de la mesa de un restaurante acogedor o de una sala de cine a la cama hubiera casi siempre un paso muy pequeño. Nadie escapa al efecto erotizante de la risa. Nadie excepto Johny Sunnysmile... &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El gran drama de Olivia con los hombres estaba en su lecho. Era un problema de sábanas. No es que fuera mala amante. Era fogosa, apasionada, y como les ocurre a los grandes amantes, en nada podía encontrar mayor placer que en el de percibir el placer que le estaba provocando al otro. Esa mueca agarrotada, ese gesto incontrolado de cualquier hombre víctima del placer era para ella como encontrar una llave bajo el mar, como la que se encontró de pequeña en la piscina cuando era una niña. Pero lo cierto es que Olivia dejó de encontrarse llaves desde hacía tiempo porque cada vez que un hombre la penetraba rompía a llorar desconsoladamente. No era dolor, ni tan solo pena. Nada enturbiaba su mente ni le dolía en su interior. Pero por alguna razón que ella misma desconocía, le entraban unas irresistibles ganas de soltar todas las lágrimas del mundo. Era un vómito. Una especie de catársis, quizá, que no conseguía comprender y de la que ya le costaba recordar cuando le ocurrió por primera vez.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Tenía 15 años, y la escena tuvo lugar en la misma piscina donde unos años atras se había encontrado la llave. Era en casa de unos tíos suyos pudientes, que tenían un apartamento en la costa, Ella se bañaba en esa piscina desde que era un bebé o sea que se podría decir que para su primera relación sexual, estaba como pez en el agua. Él, una historia veraniega de adolescentes sin más, no se daba cuenta de que a Olivia se le empezaron a humedecer los ojos, y que lo que le resbalaba por las mejillas no eran gotas. Cuando ya se hizo evidente que Olivia estaba sollozando él le hizo la pregunta que en la vida de Olivia pasó de ser obvia a ser inevitable. "¿Qué te pasa?" Ella le contestó entre sollozos que no lo sabía, pero como era de esperar, él no la creyó. Le preguntó si le dolía, si estaba triste, si en realidad no quería hacerlo, si se le había muerto alguien...Cuando al pobre chico se le agotó la batería de preguntas terminó por rendirse. Y así, pasaron los años y los hombres en la vida de Olivia, y todos los que le siguieron también se rindieron, uno a uno. Por excitados que estuvieran, o por perversa que fuera su mente, el melodrama de Olivia era más poderoso que su líbido. Era tal el sentimiento con el que lloraba que terminaban sintiéndose tan tristes sin saber porqué, que se les bajaba todo. Era automático.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero justo cuando Olivia iba a perder toda esperanza de experimentar el orgasmo con un hombre, apareció Johny Sunnysmile. Johny era un hombre apuesto, austero. De maneras sosegadas. Habia en la impertérrita seriedad de su rostro una paz indecible, un equilibrio absoluto. Era parco en palabras, que no pobre. Analítico pero afable. Jamás dejaba a los demás ver que en realidad les estaba escudriñando. Su mirada se perdía en el abismo a veces, o se clavaba en la retina de Olivia, quien, presa del pánico al darse cuenta de la pasión que estaba empezando a despertar ese hombre, empezó a echar mano de su sentido del humor, para liberar tensiones. Pero hacer reír a ese hombre era como encontrar una llave bajo el mar. En toda la noche, Olivia fue capaz apenas de sacarle una leve sonrisa a Johny, más producto de la condescendencia que no de la hilaridad. Olivia estaba exhausta después de la cena. Y es que no hay nada más duro que pasar de hacer gracia a ser gracioso. La comedia es infinitamente más sacrificada que el drama. Al verse sin salida pensó que solo le quedaba una digna retirada a tiempo, a lo que Johny replicó con una última copa en su casa. Olivia quería hundirse bajo tierra. Aquel hombre la volvía loca y oírle reír ya se había convertido en una cuestión de vida o muerte, pero le aterraba pensar lo que ocurriría cuando la pasión se desatara. Pero la carne es débil, y Olivia accedió, mientras algo se derrumbaba en su interior.&lt;br /&gt;Johny tenia un bonito apartamento en las afueras, tranquilo, espacioso, y con una gran piscina iluminada en el jardín...Sucedió lo inevitable. Terminaron la copa en el agua. Él empezó a tocarla con una suavidad extrema que hizo que Olivia olvidara todos sus miedos y no recordara siquiera su nombre. Sin apenas notarlo la penetró, y cual fue la sorpresa de Olivia cuando vió que a aquel hombre se le torcía el semblante y empezaba a reír a carcajadas antes de que ella pudiera emitir un solo sollozo. Una carcajada fresca como un trueno en una tormenta de verano. Olivia empezó a llorar llena de felicidad, y así rieron y lloraron hasta gastarse.&lt;br /&gt;No había ninguna llave en el fondo de aquella piscina, pero esa noche Olivia tuvo el primero de un incontable número de orgasmos estratosféricos...Y cuando lo recuerda todavía ríe, sin saber porqué.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7656607694792097583?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7656607694792097583/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7656607694792097583' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7656607694792097583'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7656607694792097583'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/pornodrama.html' title='Pornodrama'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RzXW1myVnAI/AAAAAAAAADc/2S91N4rhwGM/s72-c/olivia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8288205970773055630</id><published>2007-11-05T23:12:00.000+01:00</published><updated>2007-11-05T23:44:45.595+01:00</updated><title type='text'>Criogénesis</title><content type='html'>&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr height="100%" width="100%" unselectable="on"&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;Gary Blindheart tenia la mala costumbre de recordarlo todo. Dicen que la memoria selecciona en realidad entre aquello que nos importa y lo que no, pero lo cierto es que él era capaz de almacenar desde los datos, eventos, anécdotas o sensaciones más trascendentes hasta los más nímios e inútiles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recordaba, por ejemplo, la canción que sus padres bailaron por primera vez y con la que se enamoraron, sin importar en modo alguno el que él no pudiera estar presente; pero recordaba también el minutaje exacto de todas sus canciones favoritas en su mp3. Recordaba también el día de su primer beso delante de un televisor; pero también recordaba quien salía por ella en ese momento, y todo lo que decía mientras ocurría aquella tierna escena. Recordaba la hora en que nació, pero recordaba también a menudo su nombre al revés, al igual que el de tantas otras palabras. Recordaba a la perfección las manos de su hermana cuando le arropaba en la cama mientras le cantaba una canción para que se durmiera con la luz apagada, pero también procesaba minuciosamente cada una de las sintonías que la televisión emitía regularmente: La de la pasta dentífrica, la del cacao en polvo, la de los cereales con miel, la de su muñeco favorito...Recordaba las artimañas que usaba para convencer a sus padres de cualquier cosa que se propusiese, de las mentiras más elaboradas para conseguir las cosas más inverosímiles: Un arpón, un barco teledirigido, una corona...; pero a la vez recordaba sus aniversarios, el día en que su padre se llevó la mano en el corazón o en el que su madre le dió su primera bofetada, y la razón por la que se la dió. La primera vez que le dijeron que no y su número de socio del videoclub. La vez en que más le hicieron esperar y el número de barrotes que había en la verja en la que permanecía sentado mientras le daban plantón. Recordaba, palabra a palabra, la primera carta de amor que escribió y el nombre de todos con cuantos se fue a la cama. Su color favorito, y también el suyo...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En fin, recordaba más de lo que podría recordarse ahora. Y recordaba de día y de noche a todos los demás, inevitables desmemoriados, todo lo que habían olvidado, que era mucho, ciertamente. Era tanto lo que recordaba que, sin darse mucha cuenta, empezó a recordar cada vez más y más cosas hasta tal punto que, un día, ese pesado pasado que cargaba en sus espaldas pasó por delante de su presente y se instaló en su futuro. Mientras toda la gente a su alrededor recordaba aquellas cosas viejas, él olvidaba las nuevas, aquellas que aún debían ocurrir y que él jamás recordaría y que olvidaría eternamente, ya que todos los demás jamás podrían recordárselas. Porque, ¿como vas a recordar a alguien algo para quien nunca ha ocurrido?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando Gary se cercioró de ello se puso manos a la obra. No podía ser que el olvido le robara su futuro, condenándole a olvidar lo que aún tenía que sucederle, convirtiéndole así en una suerte de ser criogenizado. Así que, tras una árdua deliberación, decidió determinantemente olvidarlo absolutamente todo.&lt;br /&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr hb_tag="1" unselectable="on"&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8288205970773055630?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8288205970773055630/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8288205970773055630' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8288205970773055630'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8288205970773055630'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/criognesis.html' title='Criogénesis'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1800501847201381195</id><published>2007-11-05T13:45:00.000+01:00</published><updated>2007-11-05T13:50:50.997+01:00</updated><title type='text'>Círculos concéntricos.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Ry8RLHzPdII/AAAAAAAAACo/Jpz23QundMw/s1600-h/setembre07+089.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5129337383368488066" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Ry8RLHzPdII/AAAAAAAAACo/Jpz23QundMw/s400/setembre07+089.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;-Algo se ha roto entre nosotros...&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;-¿Ah si?&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Si...&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Pues recógelo y vete.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1800501847201381195?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1800501847201381195/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1800501847201381195' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1800501847201381195'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1800501847201381195'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/crculos-concntricos.html' title='Círculos concéntricos.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Ry8RLHzPdII/AAAAAAAAACo/Jpz23QundMw/s72-c/setembre07+089.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-3046262540280704221</id><published>2007-11-01T18:29:00.000+01:00</published><updated>2007-11-01T19:15:16.434+01:00</updated><title type='text'>Amb la cua entre les cames</title><content type='html'>&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr height="100%" width="100%" unselectable="on"&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;Ahir li vaig dislocar la cua al Belcebú. Va ser un accident. Típic. Ens passem el dia agredint-nos i acaba prenent mal per una estúpida trepitjada. Té tres vèrtebres desplaçades. Li estem donant unes pastilles que en teoria l´han de curar, però de moment no aixeca la cua. Ni quan li dono de menjar. Em sento un pare monstruós. I si no la pot tornar a aixecar i se li cangrena i se l´hem d´amputar? Què és un gat sense cua? A més el Belce la té molt bonica. El veterinari ens en va fer una foto pel mòdic preu de setanta euros. Realment ha de ser una putada que et disloquin la cua. Però no aconsegueixo agafar-hi empatia, perque jo no en tinc. Només tinc el sacre, que és un souvenir ancestral. El belce se la mossegava de petit, encara ho fa de tant en tant, i jo crec que és perque no acabava de reconèixer-la com una part seva, aquella cosa penjant que no veia quasi bé mai. Com la rata que te penjada pel forat de la paret on hi hauria d´haver una persiana. Una joguina.&lt;br /&gt;Però ara ja no. Perque se l´han trepitjat. Ara en té plena consciència segurament tot el dia. El dolor li ha fet comprendre que aquella cua li pertany, o que si més no, ell pertanyerà a ella fins la resta dels seus dies. Y que así sea.&lt;br /&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr hb_tag="1" unselectable="on"&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-3046262540280704221?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/3046262540280704221/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=3046262540280704221' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3046262540280704221'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3046262540280704221'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/11/amb-la-cua-entre-les-cames.html' title='Amb la cua entre les cames'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-3112413892637596362</id><published>2007-10-18T18:12:00.000+02:00</published><updated>2007-10-18T18:21:29.624+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxeHDJ0BcuI/AAAAAAAAACg/iCHLFyvB81g/s1600-h/mika3.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122711589400703714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxeHDJ0BcuI/AAAAAAAAACg/iCHLFyvB81g/s400/mika3.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Pues ya os podeis poner todos enfermos, a trabajar o al final del aforo, que yo esta noche, con reventa o sin ella, voy a ver las estrellas en primera fila.&lt;br /&gt;(Y dad gracias que no me ha dado tiempo a costumizarme una t-shirt ni a comprar la superpop.)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-3112413892637596362?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/3112413892637596362/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=3112413892637596362' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3112413892637596362'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3112413892637596362'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/10/pues-ya-os-podeis-poner-todos-enfermos.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxeHDJ0BcuI/AAAAAAAAACg/iCHLFyvB81g/s72-c/mika3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-5673525743913152521</id><published>2007-10-15T15:54:00.000+02:00</published><updated>2007-10-15T17:01:25.636+02:00</updated><title type='text'>Einstein al forn de pa.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;div&gt;Avui he conegut al forner del meu barri. He anat a comprar una barra de mig i com si anés a comprar el pa allà cada dia i ens coneguéssim de tota la vida m´ha dit: "Pues mira si tengo mala suerte...". Jo he aixecat la vista de les barres de pa de l´aparador i després de comprovar que no hi havia ningú més al forn i que per tant s´estava dirigint a mi, he deixat anar un "¿Por qué?" per pura inèrcia. "Pues porque anteayer que era día 13 fue mi santo, el siete de junio es mi cumpleaños, o sea el 7 del 6, siete más seis: trece,-va calcular amb tota la convicció del món de que allò de sumar el dia i el mes era una teoria irrefutable-, y encima el otro día me enteré que el día de los zurdos es el 13 de agosto, ¡y yo soy zurdo!". "Yo también."- li he dit mig despertant de l´estupefacció que em produïa el que aquell home panxut i gegant i amb cara de diumenge interminable m´estava explicant, donant per sentat que jo era del barri, com si jo anés cada día allà a comprar el pa i ens expliquéssim la vida, quan de fet era el primer cop. Però de fet vaig començar a dubtar-ho i a pensar que potser hi anava sovint, o inclús cada día, però que la meva memòria s´estava desintegrant per l´alzeihmer o similar.-"¿Tú también eres zurdo?". "Si."-li he repetit. Tot seguit, hi hagut un breu però incert silenci que he trencat súbitament amb una obvietat estúpida: "Pero bueno, eso son...supersticiones.¿No?". Aleshores es quan l´home ha obert molt els ulls i m´ha mirat fixament per primer cop: "No no no no no. Eso es por la iglesia. Porque la iglesia siempre le ha tenido mal rollo a la ciencia. Antes a los zurdos les ataban la mano porque era cosa del demonio, ¿Y sabes porqué?"- Vaig assentir quelcom amb el cap, no recordo si era un si o un no, però és tot el que vaig poder fer. "Pues porque los zurdos son más inteligentes...Sí. Y eso es porque como utilizamos el otro lado (sobreentenguis cerebral) para hacer las cosas, pues por eso somos más listos. Como Enstein, Galileo..."- "¿Einstein era zurdo? el vaig interrompre encuriosit com si ho hagués llegit en un Muy interesante caducat en una sala d´espera. "Pues sí."- I aleshores va assentir com si estigués clar que de fet ell i jo érem parents d´aquells cèlebres científics, com ho és l´home del mico. Jo ja tenia el pa a les mans i havia pagat. Li vaig dir alguna cosa més. Ni ho recordo. Alguna altra frase absurda i estereotipada com: "Ya, no me extraña. Es que la iglesia...", típica d´algú que en sa vida ha fet vida de barri, que, amb prou feina, se´n recorda d´algun veï i el saluda per inèrcia,o que quan entra en un establiment on hi ha gent, l´únic accident que pot provocar que es relacioni amb algú es el de "Ets l´últim?". Vaig sortir al carrer i crec que alguna cosa em brillava als ulls. Dic crec, perque obviament no podia comprovar-ho, però el cert és que encara que la teoria d´aquest bon home no va acabar de semblar-me molt fiable, ni la seva cara gaire intel.ligent, vaig tornar a casa amb una barra de mig i orgullós de ser, com ell, un esquerrà. Llest com un dimoni. &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxOAZ50BctI/AAAAAAAAACY/30V7i8K_Xzc/s1600-h/einstein_tongue.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121578383754490578" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxOAZ50BctI/AAAAAAAAACY/30V7i8K_Xzc/s400/einstein_tongue.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-5673525743913152521?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/5673525743913152521/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=5673525743913152521' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5673525743913152521'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5673525743913152521'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/10/einstein-al-forn-de-pa.html' title='Einstein al forn de pa.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxOAZ50BctI/AAAAAAAAACY/30V7i8K_Xzc/s72-c/einstein_tongue.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1298613289357932934</id><published>2007-10-13T18:46:00.000+02:00</published><updated>2007-10-13T19:04:58.880+02:00</updated><title type='text'>Silverscreen</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxD4np0BcsI/AAAAAAAAACQ/zRdDp24arO0/s1600-h/cine.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5120866136442892994" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxD4np0BcsI/AAAAAAAAACQ/zRdDp24arO0/s400/cine.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;em&gt;Fundido en negro y oscuro. Sala vacía. Dos butacas se entremiran.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A-&lt;/strong&gt; Creía que no te gustaba quedarte a mirar los créditos al final.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;B-&lt;/strong&gt;&lt;em&gt; (Ensimismado, sin dejar nunca de mirar la pantalla)...&lt;/em&gt;Mmm?&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A-&lt;/strong&gt; Que te parecía de snobs.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;B-&lt;/strong&gt; ¿El qué?&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A-&lt;/strong&gt; Quedarte en los créditos.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;B-&lt;/strong&gt; Es por...La música. Me ha gustado la banda sonora.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A-&lt;/strong&gt; Ah...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;B-&lt;/strong&gt; ¿Nos vamos?&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A-&lt;/strong&gt;&lt;em&gt; (Que es quien ahora mira la pantalla sin mirarla&lt;/em&gt;) ¿Qué?&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;B-&lt;/strong&gt; Que si nos vamos.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A-&lt;/strong&gt; Ah...si.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table id="HB_Mail_Container" height="100%" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%" border="0" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;tbody&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr height="100%" unselectable="on" width="100%"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td id="HB_Focus_Element" valign="top" width="100%" background="" height="250" unselectable="off"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;br /&gt;&lt;tr unselectable="on" hb_tag="1"&gt;&lt;br /&gt;&lt;td style="FONT-SIZE: 1pt" height="1" unselectable="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="hotbar_promo"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1298613289357932934?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1298613289357932934/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1298613289357932934' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1298613289357932934'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1298613289357932934'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/10/silverscreen_13.html' title='Silverscreen'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxD4np0BcsI/AAAAAAAAACQ/zRdDp24arO0/s72-c/cine.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2825763826718974022</id><published>2007-10-13T17:02:00.000+02:00</published><updated>2007-10-13T17:23:12.166+02:00</updated><title type='text'>Accidents domèstics</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxDiV50BcpI/AAAAAAAAAB0/cu9WwBgFMtM/s1600-h/gato.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5120841642244403858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxDiV50BcpI/AAAAAAAAAB0/cu9WwBgFMtM/s400/gato.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;Contestador:&lt;/strong&gt; (&lt;em&gt;Piiiiiiiiiip&lt;/em&gt;):......On ets? El gat s´ha tirat per la finestra. És mort. Volia agafar-se a l´arbre però no hi ha arribat. Encara era viu quan l´he recollit. Bé, agonitzava. Amb prou feines podia miolar. Obria la boca però no emetia cap so...Pobret...L´he dut al veterinari i li ha posat una injecció. I s´ha adormit de seguida, amb molta pau. Era recomfortant veure´l marxar amb tanta serenitat. El veterinari deïa que se li ha rebentat tot adins excepte el cor, i que per això seguia viu.....¿Perquè no em truques? Per dir-me on ets, almenys. Si estàs bé. Per favor, t´ho suplico, ja no puc suportar-ho més. ¿Perquè m´ho fas això, eh? Jo només em preocupo per tu i a tu sembla que tant se te´n fot, que...Em tornaré boig. No. Ja n´estic de boig!?...L´he llençat al contàiner. Vull dir que no l´he enterrat. M´ha fet mandra. Al cap i al fí era un engorro aquest gat. I a més, només t´estimava a tu. A mi només em volia perque li donés de menjar, o li obrís la finestra...Ja t´ho vaig dir que acabaria saltant, però tu no em vas fer cas per variar...Truca´m. T´estimo..&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2825763826718974022?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2825763826718974022/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2825763826718974022' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2825763826718974022'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2825763826718974022'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/10/accidents-domstics.html' title='Accidents domèstics'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RxDiV50BcpI/AAAAAAAAAB0/cu9WwBgFMtM/s72-c/gato.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-3048249448030522435</id><published>2007-10-07T17:39:00.000+02:00</published><updated>2007-10-07T17:58:43.229+02:00</updated><title type='text'>Domingo</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RwkBluivN8I/AAAAAAAAABc/F1lIIEJHONs/s1600-h/dormir.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5118624199143798722" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RwkBluivN8I/AAAAAAAAABc/F1lIIEJHONs/s400/dormir.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y de repente te duermes y estoy solo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Tan solo que casi puedo hablar conmigo mismo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Y maldecirme por seguir midiendo con la ilusión&lt;/div&gt;&lt;div&gt;nuestras cuatro paredes,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;nuestra calle,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;nuestro barrio,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;nuestra ciudad llena de ruido.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Maldecirme por haberme secuestrado &lt;/div&gt;&lt;div&gt;de lo tangible un domingo cualquiera&lt;/div&gt;&lt;div&gt;y llamarle sexo a algo que no sé&lt;/div&gt;&lt;div&gt;qué nombre ponerle.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Por jugar a que me escondo&lt;/div&gt;&lt;div&gt;por si te da por encontrarme.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Por aburrirme y buscar algo que hacer&lt;/div&gt;&lt;div&gt;en lugar de hacerlo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Por contar uno a uno los silencios &lt;/div&gt;&lt;div&gt;en voz alta.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Por gritar sin pánico,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;por soplar sin aire,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;por besar sin ganas.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Por hablar y hablar y hablar&lt;/div&gt;&lt;div&gt;sin decir nada.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Por soñar despierto siquiera un rato,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;no vaya yo a dormirme también sin querer&lt;/div&gt;&lt;div&gt;y nos quedemos los dos solos.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-3048249448030522435?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/3048249448030522435/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=3048249448030522435' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3048249448030522435'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3048249448030522435'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/10/domingo.html' title='Domingo'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RwkBluivN8I/AAAAAAAAABc/F1lIIEJHONs/s72-c/dormir.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-6420690219627166144</id><published>2007-10-03T17:43:00.000+02:00</published><updated>2007-10-05T04:44:24.498+02:00</updated><title type='text'>Violently happy</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RwWkd5FKXjI/AAAAAAAAABU/dCDn8Cz4Vjs/s1600-h/violencia.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5117677385022070322" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RwWkd5FKXjI/AAAAAAAAABU/dCDn8Cz4Vjs/s400/violencia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;La violencia es un ítem de nuestros días. Lo cual no significa que sea nada moderno. El negocio de matar es casi tan antiguo como el de dar placer. Pero lo que le da un carácter tremendamente actual es que se ha inmiscuido en casi todas las parcelas de nuestra vida, incluso las más recientes. La violencia nos explica como seres inherentemente agresivos: En la maquiavélica competitividad del trabajo, en el receloso anonimato de nuestros vecinos, en la desidia familiar, en nuestro parco tiempo de ocio, en nuestro comer mal y rápido,en todo aquello que está por hacer en nosotros y para con los demás, y en definitiva, en nuestras pulsiones vitales, sobretodo en las más bajas.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;"Quien bien te quiere te hará sufrir". Este refrán tan incorporado en nuestra sociedad hasta tal punto que a quien se lo digamos le provocaremos un gesto de asentimiento resignado, no deja de parecerme un tanto retorcido. Huimos del sufrimiento, lo tememos mucho más que a la muerte, pues, ¿Quién no ha experimentado el dolor alguna vez? En cambio la muerte, un fenómeno mucho más absoluto, no es capaz de provocarnos tal angustia, porque es algo abstracto, intangible, aunque la hayamos vivido de cerca. Dicen los sabios que no hay mayor fuente de sabiduría, de crecimiento y de superación que la del sufrimiento. Aún así, la ahuyentamos como a los mosquitos, aunque esté presente de forma inevitable en nuestras vidas, aunque aquella persona de la que esperábamos recibir todo el cariño del mundo decida inexplicablemente un día rompernos en dos. Nadie sabe porque ha sido. Ha sido y punto. El agua fría en la cara por las mañanas puede ser tremendamente agresiva, pero nos despierta. Nadie ha decidido de qué forma van a expresarte que te quieren. Algunos depravados deciden hacerlo acuchillando a su mujer. No podemos evadir toda la culpa que hemos mamado desde pequeñajos. Y la violencia puede ser en un momento dado ese hilo de voz castrada que no sabíamos de dónde venía. Por amor se construye y se destruye, se actúa en favor y en contra de uno. Se barajan, en definitiva, las cartas de nuestras contradicciones. Pongámoslas mejor boca arriba. Hay que ser valiente.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-6420690219627166144?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/6420690219627166144/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=6420690219627166144' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6420690219627166144'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6420690219627166144'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/10/violently-happy.html' title='Violently happy'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RwWkd5FKXjI/AAAAAAAAABU/dCDn8Cz4Vjs/s72-c/violencia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-1777896424170695646</id><published>2007-09-29T16:33:00.000+02:00</published><updated>2007-09-30T18:13:46.158+02:00</updated><title type='text'>Los casiunescos.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rv_K4LKAkrI/AAAAAAAAABM/yJA_ow60xrQ/s1600-h/casi.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5116030768132428466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rv_K4LKAkrI/AAAAAAAAABM/yJA_ow60xrQ/s400/casi.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Somos casi honestos.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Vivimos casi en paz.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;pensamos como casi todo el mundo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y trabajamos lo necesario para casi vestirnos, casi alimentarnos,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;casi entretenernos y para llegar, casi, a fin de mes.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Viajamos casi en primera.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Nos peinamos casi como si fuésemos jóvenes.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Nos lo hacen casi cada semana.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y lo pensamos casi cada momento.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Casi a cada paso, casi en casa, casi en la calle.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y nos lavamos los dientes, casi cada noche.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Vivimos en el último piso, de la última casa,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;de la calle aquella donde nadie nos conoce,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;y nadie nos necesita.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Nos preocupamos casi como si fuera asunto nuestro.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Comemos casi como si fuese el último día. Pagamos&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;impuestos por casi cualquier cosa. Y nos asustamos,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;casi, por cualquier noticia.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Estamos casi convencidos de que quieren lo mejor para nosotros,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;casi entusiasmados por el deporte, casi comprometidos por la política,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;al borde de la credulidad más absoluta,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;casi interesados por la vida en general.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;El resto,...Casi, casi nos la suda!&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Somos casi ciudadanos,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;casi profesionales,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;casi catalanes&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;y casi responsables&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;de casi, casi todo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Hombres casi de edad madura y contemporánea.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Casi ocasionales optimistas si el tiempo acompaña.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Casi imparciales ante dos puntos de vista: El equivocado y el nuestro.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Casi alguna cosa, vamos, por decir algo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y nos informamos leyendo casi todo el horóscopo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Nos terminamos a diario casi toda la sopa.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Nos damos fiesta casi todos los domingos.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y casi cada mañana, casi como cada día,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;nos cambiamos de ropa.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y nos preocupamos casi como si hubiésemos&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;firmado la hipoteca. Nos ofendemos casi &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;como si nos hubiesen devuelto el puñetazo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Nos apuramos casi como si no tuviéramos más que prisa.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Casi como si llegáramos tarde. Casi,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;como si nos fuesen a cerrar el portal con llave.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Llueve, casi como si fuera otoño.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Vivimos en el último piso, de la última casa,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;de la calle aquella donde nadie nos conoce,&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;y nadie nos necesita.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Retrato en verso; Accidents polipoètics.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-1777896424170695646?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/1777896424170695646/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=1777896424170695646' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1777896424170695646'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/1777896424170695646'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/09/los-casiunescos.html' title='Los casiunescos.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rv_K4LKAkrI/AAAAAAAAABM/yJA_ow60xrQ/s72-c/casi.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-5014636649164561555</id><published>2007-09-27T20:51:00.000+02:00</published><updated>2007-09-29T16:24:04.413+02:00</updated><title type='text'>El sopar dels clons</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rv5f0LKAkqI/AAAAAAAAABE/AanmD6_6qls/s1600-h/cena.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5115631576692069026" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rv5f0LKAkqI/AAAAAAAAABE/AanmD6_6qls/s400/cena.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;L´altre dia vaig veure &lt;em&gt;La isla.&lt;/em&gt; Sí, sóc dels que veuen aquestes pelis quan ja ningú no les recorda. En aquest cas, el tema que tracta, el de la clonació, que va tenir el seu moment àlgid de polèmica mediàtica segons la qual nos iban a invadir las muñecas de famosa por doquier, ja ha quedat com desfassada, davant l´acaparament mental del canvi climàtic.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;Tot i així, encara que la peli conté tots els tics de film d´acció americà amb pretensions intel.lectuals amb notables referències a ítems com el big brother, la caverna o l´eterna al.lusió a l´extermini nazi, em va cridar molt l´atenció la conducta d´aquests clons, éssers humans en sèrie estrilitzats de qualsevol sentimentalisme, reflexió o pulsió vital. Em va semblar entranyable veure al Mc Gregor i la Johanson reaccionant com un parell de pre-púbers davant les temptacions mundanes de la jungla de la realitat de la que havien estat protegits durant la seva curta vi&lt;a href="http://images.google.com/imgres?imgurl=http://jasonbourne.blogdiario.com/img/cena1.jpg&amp;amp;imgrefurl=http://jasonbourne.blogdiario.com/&amp;amp;h=480&amp;amp;w=640&amp;amp;sz=26&amp;amp;hl=es&amp;amp;start=6&amp;amp;um=1&amp;amp;tbnid=sg-HsNhmLJnCQM:&amp;amp;tbnh=103&amp;amp;tbnw=137&amp;amp;prev=/images%3Fq%3Dcena%26svnum%3D10%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DG"&gt;&lt;/a&gt;da. Tot semblava meravellosament senzill en ells, en la seva expressió de càndida innocència interrompuda per les turbulències d´un món perillós i predador. Em vaig imaginar una comunitat d´éssers com aquests conformant un món just i ordenat com una taula acabada de parar, sense cap taca a les estovalles i cada tovalló ben plegadet en el seu lloc. Les seves cares blanques i serenes, mirant-se amb una tranquil.líssima neutralitat. Tots comencarien a menjar alhora, sense especial gana, fins que un d´ells diria sobtadament: -Li falta sal. I aleshores l´amfitrió li respondria, després d´engullir el que tenia a la boca: -Doncs te´n poses. I seguirien menjant. Mmmmh....deliciós.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-5014636649164561555?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/5014636649164561555/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=5014636649164561555' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5014636649164561555'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/5014636649164561555'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/09/el-sopar-dels-clons.html' title='El sopar dels clons'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rv5f0LKAkqI/AAAAAAAAABE/AanmD6_6qls/s72-c/cena.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7025834469022824062</id><published>2007-07-06T08:16:00.000+02:00</published><updated>2007-07-06T08:45:17.805+02:00</updated><title type='text'>Les parets de l´aquari.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Ro3k8JkRiuI/AAAAAAAAAA8/I97GWqBR8S0/s1600-h/acuari.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5083971276382505698" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Ro3k8JkRiuI/AAAAAAAAAA8/I97GWqBR8S0/s400/acuari.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Reprenc les ganes de viure perque estic viu, no perque en tingui ganes. No vaig néixer amb l´impuls de viure per damunt de totes les coses. Necessito recórrer a la fantasia més estèril per fer de la realitat alguna cosa viva. No percebo cap existència tret de la meva, però no concebeixo la meva sense la dels altres. És impossible veure les parets d´un acuari quan ets un peix. No crec en l´empatia dels altres. En la seva alegria impostada. Ho diu algú que va néixer amb el somriure enganxat a la cara. És una ganyota. No en faré cap oda dels meus sentiments. He comprovat que tampoc poden traspassar la barrera del meu ésser, inclús quan existeixen per causa d´algú altre. Un cop surten de la meva boca només són una falsa còpia del que creïa més autèntic. Bisuteria sentimental. No puc renegar del meu romanticisme ni tampoc fer-ne res que vagi un pèl més enllà de la poesia profana de la meva qüotidianitat. No és cert que l´amor em faci més noble, més sincer, més capaç. És només ganes de ser alguna cosa en algú altre. Però aquest algú altre acaba essent un holograma. Projecció difosa de les meves ganes de sortir corrent. No. No em farà valent la por a la cobardia. Si tot ho trenco, si tot ho perdo, és per torpesa. Si em sento sol és perque sé que n´estic, no perque tingui tendència a la tristesa o l´existencialisme. Si me´n ric dels que no ho saben és perque els envejo fins al punt d´ésser capaç d´estimar-los. Si algún cop admiro és per sentir la llibertat de sentir-me feble, desproveït. M´expio de culpes que desconec. Busco la protecció impossible del que ja ha estat aniquil.lat. Tracto d´entendre conceptes com voluntat o constància sense haver-ne sentit mai el desig de fer-me´ls meus. Amago, cada cop amb menys cautela, un desarrelament absolut. Una guerra sense més rival que les meves ganes de lluitar. Un discurs que s´escorre com una polució nocturna. Aquestes parets sense les quals el peix moriria. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7025834469022824062?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7025834469022824062/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7025834469022824062' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7025834469022824062'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7025834469022824062'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/07/les-parets-de-laquari.html' title='Les parets de l´aquari.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Ro3k8JkRiuI/AAAAAAAAAA8/I97GWqBR8S0/s72-c/acuari.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2783055059718267152</id><published>2007-04-27T19:46:00.000+02:00</published><updated>2007-04-27T20:07:15.052+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;strong&gt;Desenfadeïr&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;:&lt;/strong&gt; Posar remei a la fador d´alguna cosa. &lt;strong&gt;2&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;pron&lt;/em&gt; Perdre una cosa fada a la fador.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Fador :&lt;/strong&gt; Qualitat de fat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;Fat:&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;1&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;hist&lt;/em&gt; &lt;em&gt;rel&lt;/em&gt; Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l´antiguitat, explicava la ineluctibilitat del futur, sigui còsmic, o més sovint, històric o personal. &lt;strong&gt;2 &lt;/strong&gt;&lt;em&gt;adj&lt;/em&gt; &lt;strong&gt;a&lt;/strong&gt;  Insuls. Un noia fada. &lt;strong&gt;b&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;esp&lt;/em&gt; Dit del menjar sense sal o insuficientment salat. &lt;strong&gt;2&lt;/strong&gt;  Estòlid.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Estòlid:&lt;/strong&gt; Neci, mancat d´enginy.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2783055059718267152?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2783055059718267152/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2783055059718267152' title='10 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2783055059718267152'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2783055059718267152'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/04/desenfader-posar-remei-la-fador-dalguna.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>10</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-6458950742906839968</id><published>2007-04-23T18:40:00.000+02:00</published><updated>2007-04-23T19:21:42.263+02:00</updated><title type='text'>El club dels tristos.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rizq6VMBGgI/AAAAAAAAAA0/bnr2Ne4oqNc/s1600-h/risa.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056674769471085058" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rizq6VMBGgI/AAAAAAAAAA0/bnr2Ne4oqNc/s400/risa.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Anit em van dir que reïa molt. És cert. Des de petit he tingut sempre el somriure apunt de dibuixar-se´m a la cara. Un somriure que podia ser una mica insidiós a vegades, i resultar violent perque apareixia també quan em renyaven o quan deia una mentida i ma mare ja m´estava enxampant abans d´acabar de dir-la. En aquests casos però, acostumava a ser més aviat un fenòmen nerviós i no una expressió d´alegria. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Recordo que en el funeral de la meva àvia, en el primer de tots que es van anar succeïnt, jo tindria uns deu anys més o menys, i vaig tenir el meu primer contacte directe amb la mort. Vaig dirigir-me un pèl a contracor al fèretre per iniciativa del meu pare o la meva mare, ara no ho recordo, i quan vaig ser davant del cadàver de la meva àvia, lleugerament maquillat i d´un blanc que no havia vist mai en una pell, em va entrar el riure. No cal dir que l´experiència va ser bastant desagradable i que qui sap els esforços que vaig haver de fer per contenir aquella bèstia salvatge adins del pit, a punt de boicotejar aquell silenci tan prim.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Des d´aquell dia això de riure sempre m´ha semblat una cosa bastant seriosa com per a prendre-la a broma. I que no havia de regalar somriures tan a tort i a dret perque sinó mai em prendrien seriosament. Però mai se´m va donar força bé. La veritat és que sempre m´ha costat feïna enfadar-me i des de la meva més tendra infància m´he sentit abocat a exercir de bufó de la cort, ja sigui la família el dia de nadal o els amics en una taja, o en el llit desfet de l´amant. El cert és que sí, sempre he semblat ser un noi alegre. I encara que tinc la borrosa sensació de que ja no ric pas tant ara com quan era un nen, encara puc sentir aquesta alegria que es desparrama per dins com la tassa de cafè que vessa sobre la taula, però tinc cada cop més consciència de com n´és de fràgil un somriure en el meu rostre, que s´apaga molts cops per culpa de la brisa més fina imaginable,-un petit retret, una frase gèlida, un gest de distància,-i que s´apaga tan fàcilment com s´il.lumina. Un detall efímer, com la felicitat, el teatre i demés coses aparentment inútils.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Però el que sí m´ha semblat sempre d´una utilitat indispensable és el sentit de l´humor. I de que, qui més en té, -i no parlo d´explicar acudits, sinó de la capacitat d´afrontar el costat més bèstia de la vida desenfadadament-, és qui més el necessita. No en va la figura del &lt;em&gt;clown&lt;/em&gt; ha estat sempre lligada a aquella melangia i tristesa que no es pot verbalitzar més que amb una&lt;em&gt; carcajada&lt;/em&gt;. De la mateixa manera, els autèntics tristos són els que es pinten el somriure a la cara com l´hàbit més inconcient del dia.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-6458950742906839968?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/6458950742906839968/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=6458950742906839968' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6458950742906839968'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/6458950742906839968'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/04/el-club-dels-tristos.html' title='El club dels tristos.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rizq6VMBGgI/AAAAAAAAAA0/bnr2Ne4oqNc/s72-c/risa.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-8631404403486830586</id><published>2007-02-26T21:54:00.000+01:00</published><updated>2007-02-26T22:26:13.633+01:00</updated><title type='text'>La suor freda.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/ReNQHmerdPI/AAAAAAAAAAk/zXx-7RuM-TY/s1600-h/barna.gif"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/ReNQHmerdPI/AAAAAAAAAAk/zXx-7RuM-TY/s400/barna.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5035956899848877298" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Va sortir de casa amb l´esperança de trobar-la, sense ni tan sols saber-ho. Va ser un acte reflex, mitigat pel pas del temps. Per això mateix no sabia ni per on caminava. Passejava a ritme fixe, sense pressa però sense pausa, sense donar-li al cap temps per pensar on es podien dirigir els seus passos. Es deixava transportar per l´instint. Un instint incert. Incert com el que recordava d´ella, com el que quedava de tots aquells anys. Mirava de fit a fit a través dels aparadors, aquells aparadors on ella sempre el feïa aturar-se i li assenyalava amb el delit d´una nena una cosa i una altra i una altra, com si li anés a comprar totes. Vorejava els antics camins empedrats de la catedral. El de l´acordionista, el del violinista que emetia aquells sons tan estranys amb una serra d´acer, el del cantant d´òpera a capella, la petita plaça on s´asseïen sovint després de sopar i fumaven i parlaven, i quan més fumaven més parlaven...Qui sap de quantes coses podrien parlar aquelles pedres? Va recórrer també totes les llibreries on el va portar. S´aturava a la secció de poesia i feïa veure que fullejava els mateixos llibres que ja li havia regalat, els mateixos versos que ja s´havia aprés de memòria i que ni a ell ni a ella li havien servit per a res. De sobte un perfum afruïtat o uns tacons sorollosos feïen que s´aturés tot al seu voltant i comencés a notar aquella suor coneguda. Una suor freda que l´ennuegava, que el cobria de cap a peus...Falsa alarma. De retorn pel gòtic la taverna de les ostres. Les mateixes ostres de viver a preu de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;delicatessen&lt;/span&gt;. Mirava endins amb cautela: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Guiris&lt;/span&gt; i més &lt;span style="font-style: italic;"&gt;guiris&lt;/span&gt;. Animalons de color rosa amb mitjons i espardenyes...Va tornar a casa, cansat, però com qui no vol la cosa. Més o menys amb el mateix estat amb el que va sortir per la porta. Amb l´automatisme i l´instint extraviat de qui busca el que sap que no trobarà.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-8631404403486830586?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/8631404403486830586/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=8631404403486830586' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8631404403486830586'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/8631404403486830586'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/02/la-suor-freda.html' title='La suor freda.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/ReNQHmerdPI/AAAAAAAAAAk/zXx-7RuM-TY/s72-c/barna.gif' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-191640485066604068</id><published>2007-02-19T19:45:00.000+01:00</published><updated>2007-02-19T20:07:28.749+01:00</updated><title type='text'>"No tengo talento para la realidad"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rdn1UabuxSI/AAAAAAAAAAY/-CKEPga6AeI/s1600-h/ingrid.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033323789605061922" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rdn1UabuxSI/AAAAAAAAAAY/-CKEPga6AeI/s400/ingrid.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;...decía Ingrid Bergman a su hija en &lt;em&gt;Sonata de otoño&lt;/em&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hay una pregunta típica en el marco de una entrevista estándar, dirigida normalmente a una celebridad: ¿Se arrepiente de algo en su vida?...Hay tanta gente que contesta que sí como la que no. Me transporto a aquellos momentos de intimidad inconfesable en el retrete en el que un aspirante a actor en cierto atisbo de vanidad se contesta a sí mismo en una entrevista confeccionada a medida...No sabria qué contestar. ¿Qué modifica en uno mismo confesar un error? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sé que me no he obrado bien en distintas ocasiones como me imagino que lo ha hecho cualquier hijo de vecino. Aunque también imagino que habrá mucha gente con más catadura moral que yo de la misma forma que existen asesinos en serie con la conciencia muy tranquila. Me resulta complicado ubicarme en ese baremo. La conciencia es un concepto que se me escapa multiples veces. Supongo que en lo más recondito de mi (sub)consciente debe haber un contenedor relleno de malas acciones y de malos pensamientos. Pero tengo la suerte(?) de que no acostumbro a recordar los sueños en la fase REM y durante el dia nada me reconcome lo suficiente, todo y saber que no soy ningún ejemplo de moralidad. La culpa es un concepto muy contaminado por la religion, aunque sea un analfabeto de la biblia, y seguramente siento culpa por cosas nimias e inútiles en substitución de las que realmente deberian preocuparme. Tengo la sensación de que tengo más control sobre los sentimientos solapados por la conciencia que no por los que tengo un alcance racional. De ahí quizás mi gusto por inventarme las cosas...Aunque también puede ser que todo esto me lo esté inventando.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-191640485066604068?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/191640485066604068/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=191640485066604068' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/191640485066604068'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/191640485066604068'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/02/no-tengo-talento-para-la-realidad.html' title='&quot;No tengo talento para la realidad&quot;'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_P2rBfknWSsk/Rdn1UabuxSI/AAAAAAAAAAY/-CKEPga6AeI/s72-c/ingrid.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-3579063179727854708</id><published>2007-02-11T21:03:00.000+01:00</published><updated>2007-02-08T21:23:29.684+01:00</updated><title type='text'>I si juguem a...</title><content type='html'>La setmana que ve començo a treballar de teleoperadora. No ho dic en femení per fer-me el graciós, sinó perque és una feina on gairebé tot són dones, i si a una dona se li pot dir que és un metge o un arquitecte, doncs no veig perque a mi no se´m pot dir teleoperadora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En fi, la meva vida torna a ser d´allò més fascinant. El més preocupant de tot és que em fa il.lusió. De petit, quan aconseguia colar-me en el despatx del meu pare, o el del meu tiet, que tenia molts telèfons, m´encantava jugar a que era oficinista. Agafava dos mil telèfons i &lt;em&gt;recados&lt;/em&gt; alhora però sempre deia que el meu&lt;em&gt; jefe&lt;/em&gt; estava molt ocupat i no podia posar-s´hi. (Les pelis americanes de classe &lt;em&gt;bussiness&lt;/em&gt;  expliquen part de la meva infància...). Després m´entretenia embrutant milers de papers amb algún tampó fins gastar-li la tinta, repicava teclats desconnectats fins a la sacietat o em prenia un respir donant voltes a la gran butaca de rodes on m´asseïa fins marejar-me...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tinc el record de passar-m´ho teta amb aquesta xorrada. Una tarda sencera se´m podia passar volant fent d´oficinista, i curiosament ara em sembla una vida sedentària que ha de minar el caràcter de qualsevol funcionari, tot i que és sempre preferible a fer bambes Nike a Tailàndia, o pilotes de la FIFA...Però, al cap i a la fi, aquest pensament em reafirma en la idea què molts cops em tormentava de si el teatre és realment la meva vida. Ho és. M´explicaré: De petit disfrutava jugant a que era oficinista i ara, en la crua realitat, tindré atacs d´angoixa quan porti una setmana agafant trucades. De la mateixa manera, l´única cosa que podria estar fent tota la vida sense cansar-me és el teatre, perque no estic fent res, estic jugant a fer alguna cosa, com agafant trucades; ni tampoc sóc res, jugo a ser alguna cosa, com jugar a ser oficinista. I, de fet, tinc comprovat que mai sabré fer una altra cosa perque com diu la meva millor amiga amb tota la raó del món, sóc un &lt;em&gt;mongui&lt;/em&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-3579063179727854708?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/3579063179727854708/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=3579063179727854708' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3579063179727854708'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/3579063179727854708'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/02/i-si-juguem.html' title='I si juguem a...'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-7497954175453534133</id><published>2007-02-04T16:31:00.000+01:00</published><updated>2007-02-04T16:46:07.496+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027704922805858642" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RcX-_UdTcVI/AAAAAAAAAAM/l46HIZndSQM/s400/teruteru.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;"Tengo que decirlo como sea: &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;intuyo que ya estoy enamorado de ti.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt; Lo cual significa que te voy a hacer daño."&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-7497954175453534133?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/7497954175453534133/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=7497954175453534133' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7497954175453534133'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/7497954175453534133'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/02/tengo-que-decirlo-como-sea-intuyo-que.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_P2rBfknWSsk/RcX-_UdTcVI/AAAAAAAAAAM/l46HIZndSQM/s72-c/teruteru.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-2937450994135301496</id><published>2007-02-04T16:07:00.000+01:00</published><updated>2007-02-04T16:26:21.506+01:00</updated><title type='text'>Los fariseos y los tontos.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;En la ciénaga de los lobos encontrarás una concentración de dos tipos de personas: los fariseos y los tontos, dijo Ruby. (...)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los fariseos se rigen por leyes, ritos y ceremonias, son lógicos y consistentes, se centran en valores y están enamorados del poder de añadir ceros a los valores existentes; son morales, definidos sexualmente, son propensos a sacar pecho, rectos, fomentan el conformismo y el intercambio y, si les preguntas como se sienten, te dirán lo que están pensando.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los tontos se rigen por el espíritu y los impulsos originales del corazón, son ilógicos e inconsistentes, se centran en el cero y están enamorados del poder de no fijar un centro en nada; son inmorales, ambivalentes sexualmente, son propensos a morderse la cola, a correr en círculos, fomentan la transformación y el cambio y, si les preguntas como se sienten, están asustados y solos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un fariseo aspira a volverse rico, follador y triunfante,...y el comercio, la religión, el sexo y el poder constituyen la verdadera naturaleza del centro.(...) Ahora bien, no me interpretes mal. Hasta los tontos quieren volverse ricos, folladores y triunfantes pero no es a lo que aspiran. Si encuentras a tantos tontos en un centro como NuevaYork es principalmente por que es el lugar ideal para esconderse&lt;span&gt;&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;La ciudad de los cazadores tímidos. &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Tom Spanbauer.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-2937450994135301496?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/2937450994135301496/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=2937450994135301496' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2937450994135301496'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/2937450994135301496'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/02/los-fariseos-y-los-tontos.html' title='Los fariseos y los tontos.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-4988601438174812602</id><published>2007-01-28T21:32:00.000+01:00</published><updated>2007-01-28T22:00:32.504+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>El amor es en ocasiones un regalo que no tenias pensado entregar. No todavia. En ocasiones se da como el que suelta una prenda en una partida de streap-poker. Es muy estrecha la línea que divide nuestras necesidades de nuestras eventualidades, es decir, de las ocasiones en las que el azar, la casualidad, nos brinda algo que buscábamos sin que pensáramos en ello. Sobretodo en el terreno emotivo, estas segundas son las únicas oportunidades reales de amar y ser amados. En las que no hemos tenido el tiempo ni la impaciencia de confeccionar a nuestra medida el idilio que debe salvarnos de la rutina de nuestras vidas, de todo el odio, soledad e incomprensión que nos rodea, incluso de nosotros mismos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sea como fuere, nuestra capacidad de amar a alguien es de las pocas cosas puras y desinteresadas que aún nos pertenecen y que, por mucho que nos pase eso de "se nos rompió el amor de tanto usarlo", se regenera en nosotros como la cola de una lagartija. Porque no hay otra. Incluso la vida de quien se dirige al abismo irremisiblemente necesita dejar de sentirse sola por un ratito. Es una sed universal, la que realmente nos hace iguales. La muerte nos lleva a todos al mismo destino, pero aunque uno es capaz de resignarse a su final, no es capaz de imaginárselo solo. Deberíamos, por tanto, guardar como oro en paño ese influjo, ese despertar de los sentidos, esa lucidez emocional, esa catarata de buenos propósitos hasta que encontremos a alguien que realmente pueda apreciarlo y correspondernos. Pero esa es una labor muy complicada, incluso diria que utópica. Nuestra necesidad de sentirnos anhelados, de habitar la mente, el corazon del otro, es normalmente mucho más imperiosa que la racionalidad que nos proteje del desvarío, del desenfreno, que nos susurra que aquello no tiene futuro, que no va an ningún lado, que no va a proporcionarnos más que desazón y frustración. El otro, simplemente como objeto humano correspondiente, como continente de todo nuestro poso, escogido por razones que muchas veces no son ni razones en sí mismas,&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-4988601438174812602?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/4988601438174812602/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=4988601438174812602' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4988601438174812602'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/4988601438174812602'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/01/el-amor-es-en-ocasiones-un-regalo-que.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116862812690224992</id><published>2007-01-12T19:29:00.000+01:00</published><updated>2007-01-12T19:55:26.913+01:00</updated><title type='text'>De porqué no podemos darnos la mano.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt; &lt;a href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/1600/182279/manos.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/400/474491/manos.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Salir a la calle como quien sale por una televisión en blanco y negro. Dictándote para adentro para donde pueden ir tus torpes pasos. Deambulando y cayendo en cada esquina perdida en un semáforo o en un hombre cualquiera. Una cansina inercia de la que te habías olvidado: Ganarte la vida. Levemente temeroso al pánico del vacío, del final, de la nada. Esa nada que reina en ti cuando te echas en una cama cualquiera y deseas no volver a despertarte jamás. Sí. Debe ser algo así, piensas. Un letargo que ahuyente tanto a la vida como a la muerte...Pero el día se va diseminando metódicamente ante tus ojos y el fatídico ocaso de las cinco de la tarde te indica que apenas has hecho nada de día, o sea que, qué te queda por hacer si ya anochece? Te sublevas a tí mismo, de nuevo, te maldices, te fustigas, te consuelas y te autoproclamas tirano y súbdito de tí mismo. Te das las gracias por intentar llevar una vida normal, te pides perdón por no lograrlo, e intentas estrecharte de manos, con la mala suerte de que no encajan. De que nunca van a encajar. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116862812690224992?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116862812690224992/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116862812690224992' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116862812690224992'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116862812690224992'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/01/de-porqu-no-podemos-darnos-la-mano.html' title='De porqué no podemos darnos la mano.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116801829868088544</id><published>2007-01-05T18:11:00.000+01:00</published><updated>2007-01-05T18:31:38.696+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/1600/984722/sol.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/400/243451/sol.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;dice que no sabe del miedo de la muerte del amor&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;dice que tiene miedo de la muerte del amor&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;dice que el amor es muerte es miedo&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;dice que la muerte es miedo es amor&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;dice que no sabe&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Alejandra Pizarnik&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116801829868088544?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116801829868088544/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116801829868088544' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116801829868088544'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116801829868088544'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2007/01/dice-que-no-sabe-del-miedo-de-la.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116724911658664550</id><published>2006-12-27T20:12:00.000+01:00</published><updated>2006-12-27T20:51:56.596+01:00</updated><title type='text'>Fés-la sonar altre cop, mama...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/1600/746993/anis.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/400/618665/anis.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Així com hi ha una purga digestiva un cop passat l´intensiu gastronòmic nadalenc, també en déu haver alguna a nivell emocional. Déu donar-se un cop la sang torna al cervell després d´haver estat emmagatzemada a l´estòmac durant tres dies. La sobredosi familiar de l´escudella o dels canelons ressuscita alguns fantasmes guardats amb naftalina durant un interminable &lt;em&gt;" vindràs a &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;dinar aquesta setmana?"&lt;/em&gt; que s´allarga de nadal a nadal. Hi ha doncs, proporcionalment, poc temps per recuperar el temps perdut sense comptar tota l´estona que tenim la boca plena. És la revisitació d´un mateix. Una revisitació anual en la què refresquem qui érem tot just fa un any asseguts en la mateixa taula. En la què prenem consciència de quines coses han canviat i quines no ho faràn mai. Normalment aquest ha estat cada any un exercici pesat i ferregós, però enguany haig de reconéixer que ha estat diferent, sense saber molt bé perquè.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La meva família és, en línies generals, bastant insuportable. Però és cert també que de tant en tant es relaxa i sap passar-s´ho bé. Aquesta nitbona m´ho vaig passar molt bé amb la meva família, i quan escric això em sento com un nen que torna a l´escola després de les vacançes i ha de fer una redacció de cent paraules sobre el nadal. I m´agrada això, suposo que perque no ho recordava. I és la mateixa raó per la que vaig disfrutar cantant nadales amb ells durant hores. Perque, encara que em dolgui reconéixer-ho, necessito creure´m que som feliços una estona tots plegats i jo amb ells, encara que en realitat jo no me´n senti, i encara també que no tingui cap raó perque sigui així, tret de mi mateix. Necessito que la meva mare agafi l´ampolla d´anís i la faci sonar amb una cullereta de cafè mentre canta allò tan nostrat de: &lt;em&gt;"yolaremendabayolaremendétularemendabasyoselaquité".&lt;/em&gt; Ho necessito perque em recorda de què estic fet i d´on vinc. I al cap i a la fi són aquestes petites coses la felicitat. De les que reneguem moltes vegades o fins i tot ens avergonyeixen...La meva família vol el millor per mi. M´estima. Això és una cosa molt gran. Durant tot l´any proven de fer-m´ho veure, alguns cops més encertadament que d´altres menys, però no desisteixen, i gairebé sempre faig veure que els escolto, i de vegades fins i tot em treuen de polleguera i desbarro en contra d´ells, quan jo amb prou feines tinc algun detall per ells o recordo trucar-los un cop per setmana, o recordar algun aniversari. Perquè no sóc un bon fill, ni segurament un bon germà, ni un bon tiet, i per això actuo com un desagraït. I ha d´ésser una ampolla d´anís i una cullereta els que em recordin per aquestes dates que, un any més, he triat ser un infeliç. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116724911658664550?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116724911658664550/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116724911658664550' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116724911658664550'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116724911658664550'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/12/fs-la-sonar-altre-cop-mama.html' title='Fés-la sonar altre cop, mama...'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116584502668328037</id><published>2006-12-11T14:43:00.000+01:00</published><updated>2006-12-26T18:36:38.310+01:00</updated><title type='text'>limitacions, Les meves. (1)</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/1600/383888/limite.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7228/3641/400/618997/limite.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#1&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Recordar tot allò que sé que oblidaré quan hagi de recordar-ho. Ex: Els noms dels coneguts.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#2&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seduïr.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#3&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Prendre´m seriosament de tant en tant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#4&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Explicar alguna annècdota de la meva vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#5&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;Calcular per separat el compte d´un sopar sense equivocar-me.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#6&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Estalviar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#7&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Recordar pels matins que he posat el despertador perque m´haig de llevar, encara que el senti.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#8&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dir que no quan em convé i/o em ve de gust.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#9&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Resistir una temptació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#10&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Adquirir un codi moral i aplicar-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#11&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conciliar la son a una hora prudent sense valerianes ni somnífers.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Limitació#12&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Trobar algú que m´esperi a casa quan arribi tard a casa en una nit plujosa en comptes de buscar-lo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116584502668328037?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116584502668328037/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116584502668328037' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116584502668328037'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116584502668328037'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/12/limitacions-les-meves-1.html' title='limitacions, Les meves. (1)'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116311188461675084</id><published>2006-11-09T23:01:00.000+01:00</published><updated>2006-11-09T23:38:04.636+01:00</updated><title type='text'>'Makumba' o sortir volant pels aires.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt; &lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/images.4.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/400/images.3.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El cel era gairebé entaponat però hi vaig veure un avió que s´enlairava o aterrava, no ho sé. De sobte em vaig creure que el que jo volia intensament era ser hostessa de vol. N´estava convençut. Ja em veia amb el chaleco a sobre i el pitorro inflable simulant una emergència en el vol. Sempre que vaig en avió em quedo absort contemplant les hostesses (bé, especialment si són hostessos...), els seus moviments en diagonal i paral.lels dels braços, la seva mirada gèlida i perduda en l´infinit...Em sento l´únic espectador de la seva minirepresentació, que estan allà plantats per explicar-me a mi exclusivament què és el que haig de fer per salvar la meva vida si falla el motor o si un estruç col.lisiona amb una ala. Inclús quan ho fan amb desgana hi ha certa elegància inherent en els seus moviments. N´hi han que semblen robots, d´altres són més aviat maniquís, més estovats, però sempre transmeten certa inhumanitat. Potser per culpa del meu estatisme teatral a escena (ejem...) m´hi veig amb facilitat en aquest rol. De fet em veig enmig del passadís movent els braços com hèl.lices o rodes de molí i simulant bufar a través del pitorro salvavides quan de sobte, a través del rabí de l´ull percebo com algú em mira fixament. Enfoco la mirada i veig que és un negre immens natural del Senegal, que va a veure la seva família a París. És gros en proporció diriem, de les ungles dels dits, als llavis, pectorals, natges, quadríceps, tormells...(m´he dexat algun detall, oi?). En Makumba em miraria de dalt a baix, hipnotitzat pels meus moviments exactes, i fascinat per la meva mirada imperturbable. Després aniriem a beure´ns una ampolleta de vodka d´aquestes que ténen als avions i fariem aquestes coses que es feïen tant als serveis dels avions abans de que ho prohibissin. I com que de fet, just després hauria d´agafar un altre vol sense pràcticament tocar terra, m´estalviaria la presentació dels seus familiars a París. I així, de vol en vol i tira perque vol, viuria un encontre sexual etern, un cas de promiscuïtat portada al màxim exponent de l´esporaditat. Viuria grans històries d´amor que en el més prolongat dels casos duraria entre 12 i 18 hores, si s´ha de creuar algun charco, i d´entre hora o hora i mitja en els fulminants ponts aèris. L´Únic problema és que d´estar tot el sant dia volant pels aires perdria alçada per això del pes de la gravetat i les turbulències. Crec que això últim és mentida. Bé, mentida, mentida...m´ho he inventat una mica, com faig amb tot. De fet, tampoc és veritat això de que em vulgui fer hostessa de vol, és una il.lusió inventada, que sempre té una ventatge sobre una de real: Que et toca un peu que es faci realitat o no.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116311188461675084?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116311188461675084/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116311188461675084' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116311188461675084'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116311188461675084'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/11/makumba-o-sortir-volant-pels-aires.html' title='&apos;Makumba&apos; o sortir volant pels aires.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116196946030488649</id><published>2006-10-27T18:50:00.000+02:00</published><updated>2006-10-27T19:42:59.973+02:00</updated><title type='text'>Bismillah i el misteri dels fars en la nit.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/bluemosque23.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/400/bluemosque23.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Em trobava preguntant-li a un àngel desterrat de terres no tan llunyanes, posem-li per nom Llucifer, Belzebú, Jezabel, Satanàs, Bismillah...Sí, Bismillah li queda bé. Doncs dic que em trobava preguntant-li si creïa en el destí. Però en realitat no estava fent això. En realitat restava absort dins la seva mirada. Ell em va dir com era destí en la seva llengua, però vaig oblidar aquella paraula tot just repetir-la. Cap pensament podia aturar-se més de cinc segons en la meva ment. Res podia créixer més enllà d´aquells ulls sibil.lins, darrera d´aquell rictus de perversitat fatigada de sí mateixa, d´aquella tristor adulterada en un suau cinisme per l´alcohol. La meva por a conéixer allò que em fascina per naturalesa i, entre d´altres coses, pel que té d´hinòspit en mi, de desconegut, de misteri insondable, feïa que de la meva boca hi surgissin temes de conversa imversemblants als què jo mateix em prenia molt a la valenta. Volia arribar a les profunditats de Bismillah, però part de l´encant era no saber com fer-ho. A través de les paraules, les meves millors aliades en aquestes circumstàncies, era estèril, cossos inerts, roques calcàries, incapaçes de fugir de la insubstancialitat, d´aportar una mica de llum sobre aquella figura gairebé translúcida que es projectava davant meu. Podia preguntar-li per la seva terra, pel seu nom, la seva por, la seva veritat, però en realitat el que feïa era únicament intentar esbrinar-los en els seus ulls, en el seu somriure ferit, aquella cicatriu, aquella gravetat relliscant-li pels pòmuls i la barbeta. La imaginació era l´únic pont que podia comunicar-nos. Però mai és suficient quan la pell es fon. El sexe va acabar sent l´última conversa de la nit amb Bismillah. La única honesta, despullada de por i de recança, però que el va expulsar del meu cos amb l´últim gemec, desterrant-lo altre cop al seu regne indòmit i solitari, on la meva entrada seguia vetada. La son el va posseïr lentament, acaronant-lo sobre un mar invisible, mentre jo naufragava en l´insomni, una illa diminuta des de la què cada cop el veia més petit i tamisat per les ombres, com qui divisa un nou far que ja s´allunya.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116196946030488649?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116196946030488649/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116196946030488649' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116196946030488649'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116196946030488649'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/10/bismillah-i-el-misteri-dels-fars-en-la.html' title='Bismillah i el misteri dels fars en la nit.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-116144620691441169</id><published>2006-10-21T17:17:00.000+02:00</published><updated>2006-10-25T19:33:48.083+02:00</updated><title type='text'>De lo que puedo hablar.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/images.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/320/images.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Siento hervir mi sangre. La siento correr por entre mis dedos a una temperatura insoportable. Vivir es un gran fardo, pero más fardo es vivir la vida de otro. Yo puedo hablar de lo que sé. Lo que sé soy yo: Mis renuncias, mis apetencias, mis vacíos, mis ausencias, mis silencios. Puedo hablar de lo hueco en mí. De lo que no conlleva verbo. De lo que no guarda forma de pensamiento. Puedo hablar del delirio que traspasa los oídos como una cuchilla. Puedo hablar del sudor frío en las sienes, puedo hablar del miedo. Puedo hablar de todos los microhomicidios de mi conciencia a lo largo del día. Puedo hablar de cuando mi corazón se encoge en un puño y puedo cogerlo con mi mano. Puedo hablar de cuando se me corta el habla, de cuando se interrumpe mi aliento. Puedo hablar del asco, del profundo asco que lamina mi estómago, o del deseo que entumece mi cuerpo. Puedo hablar de las ideas que aún no he tenido. De quienes he perdido, de quienes aún conservo, de quienes no podria perder sin perderme a mí mismo. De todos ellos porque me pertenecen, presentes o no. De todos mis sueños, incluso los que no recuerdo. Puedo hablar de la náusea que asoma a mi traquea cuando todo oscurece. Puedo hablar de ilusiones más altas que torres de Babel. Puedo hablar del amor, incluso. De cuando mi cuerpo vibra, de cuando han castrado mi alma, de cuando ha florecido la vida en mí como un manantial. Puedo hablar del peso de los días, de cada uno, sobre mis espaldas. Puedo hablar de cuando he abierto mis manos, de cuando he cerrado mis ojos, de cuando he saltado sin mirar un solo momento abajo, de cuando me he quedado helado al borde del abismo. Puedo hablar de la pena que he visto, del dolor más agrio. Puedo hablar de la traición volviéndose ante mis ojos con rostro de desidia. Puedo hablar de la envidia. Puedo hablar de los genios y los mediocres porque también me pertenece su reino. Puedo hablar también de lo insustancial. Lo que ha sido destinado a pasar anodinamente sin que lo veamos. De los seres sin ninguna gracia. De los deformes, de los abyectos, de los perdidos. Puedo hablar de la pobreza y de la abundancia, de todos sus dioses y mártires que andan por la calle. Puedo hablar de la noche de seis meses. Puedo hablar de la pasión, la compasión, incluso de lo hetéreo. Puedo hablar de lo que hablan de mí, puedo hablar de lo que callan. Puedo hablar de mi muerte. Y aparte de esto, no puedo hablar de nada más. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-116144620691441169?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/116144620691441169/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=116144620691441169' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116144620691441169'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/116144620691441169'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/10/de-lo-que-puedo-hablar.html' title='De lo que puedo hablar.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115998325535191170</id><published>2006-10-04T19:21:00.000+02:00</published><updated>2006-10-04T19:34:15.363+02:00</updated><title type='text'>Plou poc però pel poc que plou plou plom.</title><content type='html'>Està a punt de ploure plom. En qüestió de cinc minuts el cel s´ha vestit de melodrama nòrdic. Un vent fresc ha començat a portar trossets de coses com d´un altre món, un plàncton dispers, com la memòria. Quan feia una bona estona ja que queïa en el buit ha caigut el buit de sobte damunt meu. Com un atac de sordesa. Tot ha emmudit. Tot s´ha escolat per un petit forat en el que només percivia la meva respiració inquieta.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115998325535191170?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115998325535191170/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115998325535191170' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115998325535191170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115998325535191170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/10/plou-poc-per-pel-poc-que-plou-plou.html' title='Plou poc però pel poc que plou plou plom.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115937935518144274</id><published>2006-09-27T19:47:00.000+02:00</published><updated>2006-09-27T19:49:15.183+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;"Si uno pudiera probar solamente su nada, si uno pudiera reposar en su nada y que esa nada no fuera una cierta forma de ser, pero tampoco la muerte total."&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;                                                                                                                                                                                           Antonin Artaud&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115937935518144274?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115937935518144274/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115937935518144274' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115937935518144274'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115937935518144274'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/09/si-uno-pudiera-probar-solamente-su.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115937814544057126</id><published>2006-09-27T18:32:00.000+02:00</published><updated>2006-09-27T19:44:34.810+02:00</updated><title type='text'>El otro lado del espejo.</title><content type='html'>&lt;div align="right"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/mirror.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/320/mirror.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Algunas tribus africanas temen los espejos porque creen que nos roban un poco de nuestra belleza y juventud cada vez que los miramos.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Es peligroso contemplar la candidez en un cuerpo. La mayoría de las veces no se encuentra en su geografía sino disuelta en nuestra mirada, sedienta de irrealidad, de salvación. Esta aberrante sed que anhela la armonía y el equilibrio que nos falta y que lo escarva en algo bello y puro pretende beberse esa repentina luz, ese lugar inhóspito en dónde todas las cosas y todos los seres conservan sus nombres intactos; ese lugar onírico que es el reducto de los que han perdido el sabor en su boca, la luz en sus ojos, el candor en sus manos, la piel de las palabras, el misterio que se esconde en las esquinas de sus rutinas, temeroso de no ser descubierto, sino quebrantado por los que han sido recluidos más allá de su presente, de la brisa fresca en la cara. Los desterrados en una noche más inmensa que su propia ignorancia, son los únicos temerarios que cruzan el cristal, sin preguntarse si regresarán a este lado, deseosos incluso de quedarse allá, en el otro lado encerrados para siempre.&lt;br /&gt;Pero no existe el sueño eterno. Siempre se regresa, aunque uno ya no es nunca más el mismo cada vez que lo hace. Hay un peaje para los que cruzan ese límite, sea por capricho o por necesidad, por sueño o por embriaguez. Cada vez que cruzamos el espejo algo de nosotros queda allí atrapado para siempre, en ese telar invisible y soñoliento: Un gesto impreciso, una palabra deforme, un pensamiento erróneo, un fallo de la memoria, un ser sin rostro, un rostro sin ser, un sentimiento embrionario, como un ardor de estómago. Todo eso formará parte entonces de aquello que hemos perdido y que torpemente llamamos la nada, o donde habite el olvido, como diría el poeta. El hogar que nos acoge y luego nos expulsa como un violento parto: El otro lado del espejo. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115937814544057126?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115937814544057126/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115937814544057126' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115937814544057126'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115937814544057126'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/09/el-otro-lado-del-espejo.html' title='El otro lado del espejo.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115842560369370418</id><published>2006-09-16T18:42:00.000+02:00</published><updated>2006-09-16T18:53:24.223+02:00</updated><title type='text'>El orzuelo</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/orzuelo.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/320/orzuelo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Cuando Jurek Samsa se levantó esa mañana descubrió en el espejo que tenia el ojo como una bicha. Su iris izquierdo estaba practicamente oculto entre dos membranas enrojecidas que simulaban ser sus párpados, y una telaraña legañosa le supuraba del lagrimal. Una baba amarillenta, como un humor pestilente de pesadillas nocturnas.&lt;br /&gt;Esta transformación conferia al ojo un permanente aspecto de tristeza infinita. Por él salian las lágrimas a las que se negó, y que ahora le inundaban, le ahogaban sin piedad, como si pretendieran dejarle ciego para siempre. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115842560369370418?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115842560369370418/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115842560369370418' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115842560369370418'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115842560369370418'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/09/el-orzuelo.html' title='El orzuelo'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115764003240768611</id><published>2006-09-07T15:54:00.000+02:00</published><updated>2006-09-07T16:40:35.586+02:00</updated><title type='text'>El tiempo que me quede libre.</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/tiempo.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/320/tiempo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El tiempo se escapa por las rendillas de la persiana y yo pruebo de conocerme un poco más para no darme gato por liebre. Me voy y vuelvo, de la nevera al baño, del baño al cuarto, del cuarto al balcón, a ver si aparece el amigo y le pillo unos porros. Asediado por mi propia costumbre de no cambiar de idea, barajo las pocas posibilidades que le ofrezco al día. Las rehuso todas. Hago inventario de mis &lt;em&gt;yalopensaremañana&lt;/em&gt;. Algunos ya no pueden esperar más...Sí, si pueden. Pero pesan aunque parezca no notarlos. De repente, todos los rostros que ya solo permanecen en mi recuerdo. Se confunden. La memoria es una fotografia movida. El presente es caprichoso, aunque nos haga creer que está en nuestras manos. De repente un día me canso de verte y esa imagen es la última que tengo de tí. Y es una imagen anodina, como de un saludo lejano que no termina de irse, impreciso, como un decir adios sin terminar de marcharse. Para que parezca que no todo ha terminado, que no todo ha acabado de pasar, aunque acabe pasando. El sol sigue cayendo como un reflujo de orina y yo pienso en comprarme un paraguas. Pero recuerdo que jamás pude tener uno porque los perdía, aunque en realidad eran ellos los que me perdían a mí. Pienso también en todos los relojes que rechazé o que rompí adrede de pequeño el dia de mi cumpleaños. Y así con todas las cosas que no he podido nunca usar. Decir a la gente que quiero que la quiero y a la que no darle al menos una sonrisa de esas que se dibujan solas. Contemplar un ocaso con tranquilidad, nunca lo hice. Siempre los terminé mirando anelando su final, como el cigarro que se consume solo, y que nos deleita dejar morir en el cenicero. Nunca lo que queda es suficiente. Todo acaba reduciéndose a lo poco que hemos sido capaces de vivir conscientemente. Lo demás es una lava que me quema en los sueños y me levanto lleno de cenizas, y no consigo recordar nunca de donde vino el humo. Solo partículas incandescentes, como las de una cama usada por dos amantes. El lugar del crimen. Todas mis mentiras en un pote de colacao. Saco una de vez en cuando para no tener que inventar nada más sobre mi mismo, para no volverme aún más voluble. Cañonazos de gente como un estrépito allá afuera. Quizá ya ha empezado la revolución y yo todavia ni me he lavado la cara. ¿Qué querrá toda esa gente, qué querrá? Por qué regresaron de sus vacaciones? ¿Por qué vuelven a inundar las calles con sus niños en sus cochecitos? ¿Por qué abren de nuevo las escuelas? Que las cierren. Que las cierren todas si es que todavia confian en aprender algo. Yo mientras pensaré en el tiempo que me quede libre, hasta que se agote.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115764003240768611?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115764003240768611/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115764003240768611' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115764003240768611'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115764003240768611'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/09/el-tiempo-que-me-quede-libre.html' title='El tiempo que me quede libre.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115721988911483732</id><published>2006-09-02T19:08:00.000+02:00</published><updated>2006-09-02T19:58:15.500+02:00</updated><title type='text'>El desarrelament.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt; &lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/neu.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/320/neu.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Mai he sentit la necessitat d´arrelar enlloc ni en ningú. Intueixo quins son els motius que poden portar a algú a fer-ho, intencionadament o no. Algunes persones del meu entorn, amics o coneguts, ja han començat a fer-ho. Ja sigui amb una altra persona, un fill, amb una feina o amb una hipoteca. Elements que a primer cop d´ull no ténen res a veure, tot i que també ens podem hipotecar amb una relació. Algunes d´aquestes persones, amb algunes de les quals he compartit moments de la meva vida que ja només pertanyen al passat i que cada cop costa més girar el cap per recordar-los, m´han arribat a titllar subtilment de covard, de tenir por al compromís, o de com a mínim ser tractat amb certa condescendència per caminar sense romb, o amb ulls d´incomprensió, de bestiola estranya.&lt;br /&gt;Mai m´he sentit part del poble on vaig passar la meva infància, ni de cap colla d´amics,-és cert que en vaig tenir alguna de més jove, però per la mania d´ajuntar-te amb els de sempre-, en realitat, la majoria d´amics amb els que tinc una relació més estreta també se senten uns desarrelats. No pertanyo a cap partit polític, ni tribu urbana, ni creença religiosa,-ni tan sols l´ateïsme em consola perque no hi ha gaire a compartir en l´absència de creençes, ni de cap filosofia de vida, naturista o vegetariana, ni de cap associació. No tinc cap deure per cap pàtria ni cap vida que donar per ningú. Em sento incapaç de formar una llar perque al cap de poc temps ja és només una gàbia on menjar i dormir, o una familia.Detesto la vida familiar, domèstica, i és per això que per molt que me l´estimi mai ens podrem entendre jo i la meva familia. Cap sentiment em pertany el suficient com perque arreli en algú altre. Només em posseeix temporalment i despres m´abandona, com una grip. Vull trobar un lloc però no sé on. Vull trobar algú però no sé a qui. I cada cop estic més temerós de que aquest lloc i aquest algú són només una estranya malformació generada per la meva ment, un error de la memòria, un somni estèril de romàntic decadent.&lt;br /&gt;És dur sentir-se així, ho admeto. Però no per això em sento més ni menys desgraciat que els altres. Tots estem refotudament sols, i cadascú fa el que pot per oblidar-se´n. Jo sé que cap relació amb ningú per més que me l´estimi, ni cap hipoteca per eterna que sigui em farà deixar de sentir-me sol, ni de pertànyer a res ni a ningú. No sé què fer amb la meva vida, però espero fer-ne alguna cosa. Però, sobretot, el que espero és no acabar fent-ne qualsevol per poder dir que he fet quelcom amb la meva vida, i per anar oblidant de mica en mica el que realment volia fer amb ella. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115721988911483732?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115721988911483732/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115721988911483732' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115721988911483732'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115721988911483732'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/09/el-desarrelament.html' title='El desarrelament.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115685264514354025</id><published>2006-08-29T13:16:00.000+02:00</published><updated>2006-08-29T13:57:32.596+02:00</updated><title type='text'>Ser gay es guay.</title><content type='html'>Ya no sólo tenemos bares y discotecas. No. También tenemos restaurantes, hoteles, campings, rutas turísticas, playas, gimnasios, saunas, albergues,parques, supermercados...Tenemos nuestra propia ropa, nuestra propia música, nuestras propias cremitas y perfumes, nuestros propios ídolos de mercadotecnia, nuestros propios festivales, programas de television, concursos de belleza... Quién nos confunde es porque quiere. Y cada vez son menos las ocasiones en las que alguien nos puede confundir accidentalmente con un heterosexual. Es más sencillo en cambio confundir a cada vez más heterosexuales porque muchos de ellos se han hecho suyas también nuestra música, nuestra ropa, nuestras discotecas y bares, nuestros eventos sociales...¡Qué desfachatez! Tantos años de &lt;em&gt;liberación &lt;/em&gt;sexual intentando desmarcarnos de los demás, reinventando todo lo que pertenece al género humano para que sean, sólo, nuestras cositas, para que nadie nos las toque ni se mezcle con nosotros, para que nos dejen vivir en un rinconcito húmedo y oscuro de este mundo y que cuando nos vean ya no nos tiren piedras, sino que digan: "Si, son ellos, los mariquitas. Son personas normales, como tú o como yo, aunque no usen el mismo papel higiénico que nosotros para limpiarse el culo. Hay un día en el año, incluso, en el que salen por las calles llenos de plumas y hormonas y nos recuerdan que todavía existen, que sólo habían estado invernando... Pero son inofensivos y molestan poco. Incluso yo tengo algun amigo."...y todo esto, ¿para qué?, eh? ¿Para qué?.Para que estos desviados se aburran y les dé por imitarnos. En fin, mari, que habrá que volver a entrar al armario, hasta que se les pase esta aberrante idea de parecerse a nosotros.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115685264514354025?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115685264514354025/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115685264514354025' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115685264514354025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115685264514354025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/08/ser-gay-es-guay.html' title='Ser gay es guay.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115674592347040064</id><published>2006-08-28T07:40:00.000+02:00</published><updated>2006-08-28T08:18:43.566+02:00</updated><title type='text'>Coprofarts gràfiques.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Hi ha gent molt estranya...L´Altre dia al restaurant va aparèixer un home gran, amb aspecte de iaio &lt;em&gt;progre&lt;/em&gt; una mica tronat. Anava amb un barret de palla al cap i dos més a les mans. Només entrar i sense haver tingut temps de preguntar-li què volia, ens va començar a explicar la història d´aquells barrets, com si algú de nosaltres li hagués preguntat. Un deia que el va comprar a la secció femenina del Corte Inglés, i que tot i ser per dona, se´l va emprovar i li va fer el pes. L´altre l´havia comprat en un xino a preu de ganga, deia tot enorgullit, i el tercer, el que portava posat era de la seva època&lt;em&gt; hippy&lt;/em&gt; a París. Evidentment, la història d´aquest últim barret no es podia quedar aquí i va començar a explicar-me les seves peripècies de la revolució de l´amor i els tripis d´en Jimmy Hendrix. Jo, acorralat a la barra, vaig ser la seva víctima preferida. Es deia Miquel, era de la Cerdanya i donava classes de literatura a l´escola. Després em va començar a demanar consell sobre vins fins al punt que en la seva croada del tempranillo a lo Indiana Jones amb barret inclós gairebé se´m cola a la barra. Al final es va demanar una torrada de formatges, i amb l´àpat a la panxa semblava que el bon home s´anava relaxant, però just quan semblava que ja anava a demanar el compte va treure la càmera de fer fotos. Aleshores, em va explicar que li agradava fer fotos.  Jo vaig fingir certa sorpresa tot i que ja portava amb la càmera a la mà una bona estona, però és que la feina se m´anava acumulant i ja perdia reflexes. Em va dir: "Jo el que faig és anar a llocs públics, on la gent se suposa que va a fer coses públiques i hi faig fotogràfies. Llocs públics: Restaurants, hotels, cinemes..." Notava que buscava certa complicitat sobretot quan deia lo dels llocs públics. Jo ja em vaig quedar a cuadros. No sabia si somriure, si em prenia el pèl, si volia lligar amb mi o si s´havia escapat de Sant Boi directament. Total, que veig com agafa la càmera de fotos i se´n va...a on? si, al bany. Al cap d´uns minuts va tornar a la barra i em va dir: "Què? Ja ho has endevinat? Jo vaig a aquests llocs públics, faig el que es fa en aquests llocs públics i faig fotografies. Ho entens o no?" Ja no sabia si valia la pena que seguís agantant-me el riure, perque potser era el que aquell home volia, provocar hilaritat...No ho sé, el fet és que jo ja no sabia què dir-li. Aquest home es dedicava a fer fotografies a banys públics. La pregunta del milió era si primer feia les seves necessitats i despres les fotos, o si feia les dues coses alhora. Però no vaig gosar preguntar-li. Com si res, en Miquel va fer un cafè i va marxar després de comprar una ampolla de tempranillo i de deixar-se primer l´ampolla i després un dels barrets, amb la seva pipa a punt d´encendre. Va marxar i a la barra es va produïr un buit angoixant. Com si hagués acabat de passar un tsunami. Els meus companys de feina no paraven de preguntar-me i jo no sabia per on començar. És curiós la diversitat de reaccions que va provocar en ells l´afició fotogràfica d´en Miquel. A alguns els hi va semblar una desviació i d´altres reien pels descosits. Jo no sabia molt bé què pensar. Estava aturdit. Però el cert és que en l´hora i mitga que aquell&lt;em&gt; friki&lt;/em&gt; va estar a la barra el temps va ser més amè del que semblava i que li  vaig acabar agafant carinyo i tot a l´Indiana Jones de la Cerdanya. Inclús vaig arribar a admirar-lo una mica i tot, perque si un dia em trobo tan sol i tan vell en el món com ho semblava aquell home, no sé si seré capaç de ser tant original com ell i dedicar-me a fotografiar banys públics, en comptes de fer el que fa la majoria de gent en aquesta situació, com llençar-me al metro, per exemple.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115674592347040064?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115674592347040064/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115674592347040064' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115674592347040064'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115674592347040064'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/08/coprofarts-grfiques.html' title='Coprofarts gràfiques.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115652182304112410</id><published>2006-08-25T17:10:00.001+02:00</published><updated>2006-08-25T18:03:43.050+02:00</updated><title type='text'>Carnet per punts.</title><content type='html'>Algú em pot explicar com pot haver-hi éssers capaços de parlar ininterrompudament durant hores sense ni tan sols adonar-se de que, de tant en tant, algú comet l´osadia de fer alguna cosa semblant a contestar-li o, encara pitjor, sense notar en cap moment un silenci sospitós al seu voltant? Gent que, tan se val quina sigui la matèria, potser el tema l´has introduït tu innocentment, incaute!, potser és alguna faceta fascinant de la seva vida, o vàries, o l´edició íntegra, tot dependrà de la capacitat que tingui de convertir-se en un google amb potes. Això és: Tu treus un tema, no? D´aquests que surten així com qui no vol la cosa i que es van succeïnt anàrquicament en la conversa, no sé, la masturbació infantil, el rescalfament global, si jugaves amb nines de petit o amb formigoneres grogues, ...Aleshores, el google amb potes rastreja automàticament la paraula en el seu disc dur i li apareix una relació completa del tema en la seva dil.latada vida...i te les explica totes. Totes, una rera l´altra, sense cap mena de pietat. No és necessari que tinguis gaire confiança amb ells. Les seves víctimes preferides son els recent coneguts, si pot ser després del "fulanoetpresentoamengano" millor. I qualsevol intent de desviar el tema serà estèril. Ell hi tornarà, implacable, amb la seva bateria de trepidants annècdotes. La víctima entra en un procés de descomposició física i mental que s´inicia en un primer moment de bloqueig o shock mental quan s´adona que el seu contertuliant ja porta com uns cinc minuts de rellotge rajant pels colzes. Després entra en una fase positiva, que consisteix en provar de fer intervencions espontànies per generalitzar el tema o per canviar-lo o per dir simplement la seva, però el google amb potes es mostra implacable i la majoria dels cops fa veure que escolta mentre espera com un felí arraulit a l´estepa que la víctima defalleixi en algun instant per tornar a monopolitzar l´espai sonor. Diguem que aquesta fase acabarà degenerant en un estat de resignació de la víctima en la que aquesta redueix les seves interrupcions al pur assentiment. Primer el manifesta amb un "Ahà-aha-hà", el "mhm- mh-mh" o potser la seva mínima expressió, un fer que sí amb el cap que s´acaba convertint en un tic nerviós al clatell. En cas que el google amb potes tingui el dia inspirat, la víctima pot inclús traspassar la barrera d´aquest estat proper al catatonisme i acabar degenerant en crisis severes d´ansietat, pensament psicòtic i/o homicida, estats depressius profunds, disl.locament de colze o de mel.&lt;span style="color:#ffffff;"&gt;luc&lt;/span&gt;, etc...&lt;br /&gt;Crec que queda suficientment pal.lesa la perillositat d´aquesta espècie en extensió, i per això proposo alguna mena de mesura social per aturar-lis els peus,(bé, la llengua més ben dit.). Jo havia pensat en implantar el carnet per punts. Si. El carnet de conversador per punts. Com una mena de taxímetre que a mesura que va passant l´estona li va treïent punts al google amb potes amb l´objectiu que, quan els perdi tots (perque els perdrà...) es quedi sense carnet i no el recuperi fins que s´hagi passat un parell de mesets amb la boca tancada en una mena de teràpia innovadora que consisteix en escoltar el que diuen els altres.&lt;br /&gt;I sinó que es facin un blog com jo, òsties, i que ens deixin en pau!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115652182304112410?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115652182304112410/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115652182304112410' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115652182304112410'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115652182304112410'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/08/carnet-per-punts_25.html' title='Carnet per punts.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115643014749816607</id><published>2006-08-24T16:32:00.000+02:00</published><updated>2006-08-24T16:35:47.500+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/bacon2.1.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/400/bacon2.1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;                                        " You can´t be more horrific than life itself."&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;                                                                     &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Francis Bacon&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115643014749816607?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115643014749816607/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115643014749816607' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115643014749816607'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115643014749816607'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/08/you-cant-be-more-horrific-than-life_24.html' title=''/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115641408484663044</id><published>2006-08-24T11:45:00.000+02:00</published><updated>2006-08-24T12:08:06.710+02:00</updated><title type='text'>Ja esta, Robin, ja esta, fill meu...</title><content type='html'>Es va despertar sense gairebé una sola lleganya. Ell que estava acostumat als despertars violents i dolorosos en què la llum del dia li entrava pels ulls com el tall fi d´un bisturí, va sentir aquell matí un alleujament al tornar de les catacombes. L´aire li entrava als pulmons sense ferir-li les costelles i no hi havia cap palpitació estranya al cervell que li recordés que no estava ben bé despert sinó en un estat comatós del que no sortiria fins el tercer o al quart cafè.&lt;br /&gt;Va entrar dins d´uns pantalons i una samarreta més que vestir-se i va sortir al carrer gairebé pel balcó. Mentre caminava recordava l´últim somni de la nit amb claredat diàfana, com una successió de flashos: Era el quart any de carrera i havia tocat tornar a representar El temps i els Conway, com una mena de condemna que els perseguiria fins al final. Els dirigiria la Muntsa i una dona que s´assemblava sospitosament a una vella amiga perduda en el temps. A tots ens havien tocat els mateixos papers. Cadascun dels alumnes anava sucumbint al malson amb resignació excepte una amiga seva que havia de fer de mare Conway. Tota exultant li va dir que ja havia parlat amb la Muntsa ique havien acordat que la mare Conway estava de vacances a Cannes i que ja s´ocuparia alguna de les seves filles de dir-ho en algun moment de l´obra. La seva hora fatídica va arribar, però ell no va saber muntar-s´ho tan bé. -Jo vaig veure aquesta obra per la tele... -I a mi que m´importa?!- li va dir implacable la codirectora que s´assemblava sospitosament a la seva amiga perduda. -Es que no m´agrada aquesta obra- hi va tornar amb poca diplomàcia- i havia pensat que en Robin podia haver anat a veure la seva mare a Cannes just tornar de la guerra, com que es porten tan bé-,...pero a la codirectora en questió no li va acabar de fer el pes la idea i li va montar un cristo...A mesura que recordava el somni s´anava instal.lant en algun racó fosc del cervell on no es recorden les coses. Ja havia arribat a la boqueria. Els escamarlans, els centollos, els llamàntiols i fins i tot les ostres gallegues li somreien. Si, definitivament aquest anava a ser un nou dia.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115641408484663044?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115641408484663044/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115641408484663044' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115641408484663044'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115641408484663044'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/08/ja-esta-robin-ja-esta-fill-meu.html' title='Ja esta, Robin, ja esta, fill meu...'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-33202467.post-115632404408457684</id><published>2006-08-23T10:48:00.000+02:00</published><updated>2006-08-23T11:07:24.133+02:00</updated><title type='text'>Quien me quiera que me compre una escalera.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/1600/gonewith1.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7228/3641/320/gonewith1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Siempre quise ser guapa, rica y desdichada y tener un galán al que decirle: ¡Jamás debí salir de Tara! (que dices, como nombre de pueblo es un poco feo. Con lo apañaico que hubiera quedado La Alpujarra o Santa Margarida i els Monjos...pero Tara...¿Donde vives? En Tara. Pero estoy perfectamente formado, je,je.) Pero sobretodo desearia tener esa humilde mansion con esa interminable escalera para cuando me enfadara con alguien decirle: Te odio! Y ahora, a ver si me pillas! Y ala, escalones que te crio... Cuando llegas arriba ya se te ha pasado el cabreo.Uy la de cosas que se me ocurren de hacer con una escalera así. Haces unos steps que te quedas hecho una sílfide. O unas desfiladas a lo Gloria Swanson para pasarse el dia arriba y abajo. También podria ser una buena preliminar sexual en una cita. Cada cinco escalones me quitas una prenda...Para llegar hasta arriba tienes que ir más abrigado que un jugador de streap-poker. Eso si no te quedas durmiendo la mona a medio camino. Pero lo más divertido de todo debe ser bajar por la barandilla...Pasa que ahora no recuerdo si tenia barandilla la escalera de Scarlatta...no creo, porque siempre se estaba cayendo, la pobre. Bueno, es igual. La mia sí que tendria. Y me pegaria unos slalons que riete tu de los snowboarders o bordings o como se llamen los borderlines esos...En fin, lo feliz que seria yo con una escalera así. Y los millonarios comprándose islas. Ay pubricos. Ya sé que suena un poco estúpido. ¿Para qué sirve una escalera a parte de para subir o bajar de un sitio al otro? Pero yo en el fondo siempre he deseado tener cosas estúpidas...¿Por qué será?...Uhmm... &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/33202467-115632404408457684?l=yalopensaremanyana.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/feeds/115632404408457684/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=33202467&amp;postID=115632404408457684' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115632404408457684'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/33202467/posts/default/115632404408457684'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://yalopensaremanyana.blogspot.com/2006/08/quien-me-quiera-que-me-compre-una.html' title='Quien me quiera que me compre una escalera.'/><author><name>biedronka</name><uri>http://www.blogger.com/profile/08977803254326058994</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry></feed>
